tres morts properes de divendres a avui, un record per ells i pels qui els enyoraran, amb molta estimació
.
quedem així que ens trobarem un altre dia
amb pell sense anys,
o serem pols a l’univers,
o afamarem la terra
o passejarem translúcids vigilant els vius
fantasmes que es ressisteixen al no res
girant contraris a la roda del temps
amb pell sense anys,
o serem pols a l’univers,
o afamarem la terra
o passejarem translúcids vigilant els vius
fantasmes que es ressisteixen al no res
girant contraris a la roda del temps
.
(fragment d'un poema al pare)
.
-i no he mirat si hi havia núvols blancs al cel-
8 comentaris:
Un gran poema.
Si que hi ha núvols blancs al cel.
Jo els miro sovint i penso molt en tot això que dius ...
Bona nit Zel.
Ple de núvols blancs zel ple de núvols, una abraçada !
noia...un petó...
Prova de descansar.
Em sap greu, Zel...
Molt greu.
Auquest post el vaig escriure per tu, Zel. Avui hi torno:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/180579
Cuida't!
Unes paraules molt boniques per un sentiment molt dur.
Espero que estiguis bé. T'envio una abraçada virtual ben plena de força per aquest moments difícils!
Nits.
Bell, molt bell.
Una abraçada.
Només he vingut una estona, per ser amb vosaltres. Calladament t'abraço
Publica un comentari a l'entrada