els tancs?

I quina il·lusió ens fa poder tornar a córrer davant dels militars, valga’mdéusenyor!

Llàstima que ja no en tinc 22 o 23, quan em van tancar al “cuartelillo” per defensar i acampar als aiguamolls de l’Empordà, per pintar sols antinuclears, per les lluites de la post transició...llavors corria més que ara, i tot i això ens van enxampar...però, quin orgull sento encara quan hi penso...

Amenaces dels colpistes hereus i somniadors del 23 F? I què. Nosaltres, els qui realment creiem que el poble és sobirà, tenim coses molt clares com ara que:

-La Constitució ha de garantir els drets de tots els ciutadans, no pas sotmetre, vexar, ignorar, arraconar, prohibir, ignorar sectors importants de població.

-La polícia, ha de protegir, no pas maltractar, reprimir, violentar.

-Els polítics han de donar veu als seus electors i als altres, escoltar sensibilitats i treballar pel poble, recollir la veu i fer-la sentir, defensar-la o plegar.

-Les lleis, totes,  s’han d’inspirar ens els drets humans i en la justícia social, no pas adreçar-se a intentar arraconar i marginar sectors de la població cada vegada més amplis, amb tries i prioritats elitistes.

-La sanitat i l’educació són drets inalienables, en un estat on es paguen impostos.

-L’educació és una eina de cohesió i d’integració, d’ajut a superar desigualtats d’origen o de capacitació, no pas un camí que s’estreny per reproduir vells esquemes feudals.

-L’educació, també, ha de procurar millorar les condicions de vida dels alumnes en un futur, no els ha d’adoctrinar ni de condemnar des d’edats primerenques, buscar una segregació marcada per criteris subjectius.

-Els tribunals de justícia, constitucionals...són eines al servei dels ciutadans, no del poder establert. No s’hi val amagar els fraus dels propis i magnificar els dels aliens.

-Les entitats bancàries reben en dipòsit els diners i els administren per servir al bé comú i a l’economia sostenible, no se’ls queden en propi benefici, ni els empren per fer operacions d’enriquiment personal amagades.

I finalment, el diàleg, es fa entre iguals, no pas entre mandataris i mandats, entre mandataris i venuts, no s’hi val jugar al gat i la rata entre persones. Està demostrat que, dipositar tot el poder entre uns pocs, corromp. I n’estem farts d’empassar-nos greuges i d’alimentar corruptes que ens amenacen amb una suposada legalitat unilateral, com els dogmes de fe.