Uns pendents d'una fumata, els altres pensant en la darrera èpica que ens queda, sembla, i gairebé ningú o ben pocs, ens vam assabentar que, qui havia de donar explicacions de falsos informes o documents o el que sigui, no només no deia ni piu, sinó que, el molt cretí, s'ofenia pel fet de ser preguntat, i tot seguit amenaçava els membres que li demanaven, tan sols, la seva obligació com a suposat servidor del poble. Que et paguem tots, imbècil, mentre ens tenim sota el vostre jou, treballa i no amenacis, xulopiscines!
En qualsevol país normal, aquests inmorals serien a la presó o cesats. Aquí, estan mentint però pendents de la fumata blanca.
Mentrestant, jo em vaig entretenint... sort, acabaria de perdre l'Oremus...que l'Habemus ja l'he perdut, non Habo res de res.
4 comentaris:
Roser, eres un verdadero crac!
Habemus artista!
Sigo los progresos que haces con cada proyecto que nos presentas, y, realmente estoy fascinada po rla habilidadd que tienes....
Ni se te ocurra dejarlo!
Molts petonets, maca!
;)
Sabes, esos árboles y demás, me recuerdan a David Hockney!
com era allò? progressa adequadament.... ;)
si cremem un polític com serà la fumata?
Tot va segons el guió previst. De moment cap sorpresa, bé, sí, els camins que dibuixes vorejats d'arbres. Bones sorpreses.
Ara m'he imaginat una sessió de sado-masso amb aquest senyor (no el Papa, l'altre) enmanillat al llit i tu en plan dominatrix :-)
M'agraden els teus quadres.
Publica un comentari a l'entrada