mentides visuals ... o no

He trobat al diari la comprovació d'un fet conegut de tothom, ens enganyen fins i tot en allò que fa temps es podia presentar en un judici com a prova. El Photoshop fa miracles, molts ho sabem, anem a buscar fotos impactants, evidentment retocades. Però recoi, fes-ho tu amb la imatge de segons qui (calla, que se m'estan acudint unes idees diabòliques amb alguns personatges...)

Ara, que això es comprovi que es fa servir fins i tot per manipular fets ocorreguts, amb la conseqüent repercussió, posem-hi per cas, d'aquests que van participar en una mani, ja emprenya una mica. Perquè, a banda que al retoc hi posen un encaputxat i uns antidisturbis (la qual cosa diu molt de com van ser de violents els fets), si resulta que t'hi posen a tu, què, eh?

Ja podem parar atenció on, com i amb qui ens posem, no fòra el cas que ens trobéssim, per exemple, enmig d'un grup de promonàrquics, o de seguidors de DM o... Osti, tu, que és per pensar-hi. Ja podem demanar permisos per sortir a fotos i revistes, acords escrits (ara penso en els nens), si després resulta que en fan el que volen... Sort que aquest any estava malalta i no sortiré a la foto de grup de cole, i si em fan un muntatge, que m'hi posin de fa 10 anys, que així segueixo la moda manipulativa de la memòria històrica.

Malhauradement, aquesta no té truc, ni muntatge ni res.
I amb tanta manipulació, com queda la nostra sensibilitat?
Aconsegueixen la vacuna contra la reacció al patiment.
Ja gairebé res ens escruxeix.
Qui és tan malvat de gosar fer patir i encara fotografiar així un nen?
Aquí, la memòria no ens pot fallar.
Darrera, sempre hi ha els mateixos uniformes.
Dels països que manipulen, enganyen, desinformen, afegeixen i esborren vides i imatges.
On és l'eix del mal?