M’agraden els arguments de la ràdio, sigui quina sigui la tertúlia del matí...ara que va de vaga, aquests tertulians i periodistes són collonuts, colla de demagogs benestants i ben segurs del seu sou a fi de mes (i encara de tant en tant hem d’escoltar l’imbècil del Sala Martín, que reparteixi jaquetes, coi)
Em quedo amb la famosissíma regla d’or,
diu un, “tothom té dret a fer vaga”
respon el ben col·locat tertulià, normalment periodista, escriptor o catedràtic...
sí, però “tothom té dret a anar a treballar”
Collons, si d’això es tracta, del dret a tenir feina, treball, en un moment que tenir feina és un luxe, o així ho serà aviat, dret a poder ser una persona que no depengui dels pares, de la prestació d’atur (compte que a la mínima a partir d’ara la perds) o de la caritat dels altres.
.
Per això,
-volem poder tenir feina, i que en tingui quanta més gent millor
-no volem que ens puguin obligar a escollir qualsevol feina de tres a l’atzar a qualsevol lloc i per qualsevol misèrrim sou
-no volem que en qualsevol plantilla qualsevol excusa pugui deixar els antics, els més grans, els incòmodes... al carrer per llogar amb contractes escombraria als més joves amb molt menys sou i molta més inestabilitat laboral (excusa de malpagador, dient que cal donar feina als joves, amb el que cobraran s'estaran a casa fins als cinquanta)
-no volem que els nostres fills, cas de poder treballar, puguin ser contractats fins a cinc anys en pràctiques (tinguin els estudis que tinguin) cobrant el sou interprofessional (que no deu arribar als sis-cents euros, altra vegada fins que tinguin cinquanta anys)
Em quedo amb la famosissíma regla d’or,
diu un, “tothom té dret a fer vaga”
respon el ben col·locat tertulià, normalment periodista, escriptor o catedràtic...
sí, però “tothom té dret a anar a treballar”
Collons, si d’això es tracta, del dret a tenir feina, treball, en un moment que tenir feina és un luxe, o així ho serà aviat, dret a poder ser una persona que no depengui dels pares, de la prestació d’atur (compte que a la mínima a partir d’ara la perds) o de la caritat dels altres.
.
Per això,
-volem poder tenir feina, i que en tingui quanta més gent millor
-no volem que ens puguin obligar a escollir qualsevol feina de tres a l’atzar a qualsevol lloc i per qualsevol misèrrim sou
-no volem que en qualsevol plantilla qualsevol excusa pugui deixar els antics, els més grans, els incòmodes... al carrer per llogar amb contractes escombraria als més joves amb molt menys sou i molta més inestabilitat laboral (excusa de malpagador, dient que cal donar feina als joves, amb el que cobraran s'estaran a casa fins als cinquanta)
-no volem que els nostres fills, cas de poder treballar, puguin ser contractats fins a cinc anys en pràctiques (tinguin els estudis que tinguin) cobrant el sou interprofessional (que no deu arribar als sis-cents euros, altra vegada fins que tinguin cinquanta anys)
.
Per no parlar de com funcionarà la nova contractació, en mans de grups externs que decidiran qui i on el col·loquen...
.
Merda i merda, no em digueu que això afavorirà el PP, que ja està cantat que CIU i PP, sempre tan amics governaran junts... a veure si per acabar de capgirar el món, ells porten polítiques socials d'esquerra, per morir-se...
(I per cert, diu que mentre no sé a quin banc/caixa reajustaven plantilles amb excusa dels guanys, els directors i segons, s'apujaven el sou un 30%, i d'això no fa ni dos mesos, oi Dolors?)
8 comentaris:
Com m'agraden les teves contundències! Si és tant clar com l'aigua, bé tot menys allò que CiU i PP junts ens portaran polítiques socials d'esquerres, mirà si fos així encara els votaria, però no, diria jo que no, diries tu que no, dirien ells (animalades, ells segur que dirien alguna animalada) M'agraden les teves contundències!
una bona casa es comença amb un bon enderroc, t'ho diu un del ram més tocat del país.
Estimada amiga... opino amb la por que no t'agradin les meves lletres, però se que prefereixes la sinceritat, a mi, m'encanta la teva.
Qui diu que els que no volem fer vaga no volem que tot-hom pugui treballar?. Em considero defensora, i lluitadora, dels drets de les persones, del dret a la feina i a una vida digne, però no estic a favor d'aquesta vaga.
Per mi, orquestada per els sindicats per justificar la seva inoperància i que viuen dels diners que els passa el govern.
Jo no se si podré entrar a treballar, però hi penso anar.
I consti, ja ho vaig escriure, que la política que segueix el gover no és la millor.
Una abraçada, aquest cop des de la discrepància.
És innegable que molt del què dius és irrefutable, altres coses són opinions que es poden o no compartir, però tan respectable és fer vaga com no voler-ne fer i jo tinc els meus dubtes que aturar un país sencer arregli res, si els que prenen les decisions ja les han pres i han estat incapaços de posar-se d'acord.
Ara, pensa que si una empresari fa vaga, haurà de pagar el jornal a tots els treballadors i no en farà ni cinc de calaix. Això és cornut i pagar el beure
CLint, qui fa vaga no cobra, el dia no treballat a mi me'l treuen, i a gairebé tothom!
Joana, discrepar és sa, ara, jo penso, que no és només la inoperància dels sindicats, tampoc els qui treballem hem sigut massa actius en temps de vaques grasses, hem anat deixant que es fes de tot, que si no ens tocava...ja se sap...
Garbí, a tots ens toca, a casa meva per partida doble, el meu sou i la manca de feina del negoci (llegiu ruïna)...
Zel jo faré vaga i peti qui peti ! almenys protestem que mica en mica ni ens deixaran fer això!
D'on treballo NINGÚ farà vaga. Quan trec el tema, tothom se n'escapa. Tinc por de ser l'únic. De gent del meu entorn, ni tan sols els funcionaris hi aniran. "Ja ens han retallat un 5%, no vull que em treguin a sobre un dia". Hi ha molta por. Gent que fins i tot implora que piquets els impedeixin a anar a treballar. A això ens ha portat tot aquest sistema tan mal enfocat. A la por a perdre la feina per exercir un dret.
on treballo jo no farà vaga ningú. no troben motius. en altres llocs si que en tenen, pero a vegades no estan clar.
Publica un comentari a l'entrada