l'endemà (posada en d'altres pensaments, joan, iruna), arribes a casa i reprens una cosa començada que semblava que no podries acabar, i fas la segona capa, i pren un xic de forma, i penses potser l'acabaré i...i trobes la manera de fugir de les tristeses...
aisenyordéumeu, això també és terapèutic...
10 comentaris:
preciós!
m'alegra molt que pugues "posar-te en altres pensaments" d'esta manera tan bonica, zel.
Les dunes de darrera el Delfín Verde?.
(De tant en tant hi vaig a pescar).
Respecte a la qüestió pictòrica:
progresses molt adequadament!.
Gràcies Iruna!
Toy, teòricament, és una platjeta de Formentera, clar, teòricament! Merci pels ànims!
Vas fent punyetera, ràpid i bé, i si a sobre t'allibera de tensions, doncs de conya!!
M'encanta la força de la mar!!
Aferradetes.
Doncs jo flipo mandonguilles amb els teus progressos, Zel. Ningú diria que fa tot just quatre dies que has començat.
I tant que és terapèutic... tu ves fent si no els vens, si no t'hi caben a casa, doncs els regales, però tu ves fent!!!
Vols dir que l'has fet tu? :-) a veure si ens estas fent trampes...
Molt bé..el dia que passi per Torroella ja passaré a recollir-ne un.
la meva teràpia es fer posts ^^
He estat seguint la teva pinacoteca i la veritat és que si tot just has començat a pintar de fa poc, ho fas de conya. Quadres com aquest alegren qualsevol paret.
Això ho pintes tu?... Quin cel!! És perfecte!!
Tot el quadre és brutalment bo, però el cel és absolutament impressionant!
M'agrada molt la part del caminet i el tractament que fas de la vegetació que l'envolta. Una escena veritablement bonica (al menys per a mi).
Publica un comentari a l'entrada