pau pau pau pau pau pau

*

desitjo per tu una pau duradora

gran amor sense fi

la somiada llibertat

la fi de tot neguit

*

*

que no hi hagi més guerra en nom de cap pau

que sentis l'alè de respecte i bondat

que ofegui les lluites, que negui tot mal

cap més mort, cap més vida segada

veure un futur i sentir en llibertat

*

*

que el viatge no et porti moments de tempestes

i l'oreig acompanyi el teu vaixell a bon port

que la vida et serveixi un destí de bonança

i t'envoltin parfums d'esperança i d'amor

*

*

que els somriures esborrin tot feix de desoris

que les armes serveixin només per jugar

la ferralla que en quedi basteixi edificis

on els avis i el nens trobin temps per parlar
*

*
i si encara tenim massa eines de guerra

que no llancin més mort

que el desert és molt gran

i fa falta adobar

que la pau entri arreu sense haver de trucar

*

atac frontal

Exactament igual que ha anat reneixent tot un moviment neofeixista, que té les seves arrels en un pensament social que segueix ancorat a categoritzar l'ésser humà per origen, per sexe i per religió, i que enyora una política afermada en el poder del "blanc caucàssic i de sang pura", estem veient com sorgeix un fonamentalisme catòlic i romà, (s'ha de dir així perquè ahir es va demostrar que el papa amb la seva intervenció i les seves benaurances hi està confortablement assegut). Un moviment perillòs cap a la dreta més ultra, que anhela tornar a trobar en la religió conservadora i el poder polític del PP el camí per retornar a un model repressor, inquisidor i dictatorial. Ens estan amenaçant de la manera més cínica i més punible enredant la gent en un joc de paraules absurdament incomprensibles per qualsevol persona amb un mínim de seny. Llegiu aquí i aquí

L'estat laic és una amenaça a la democràcia.

En direcció contrària a la declaració dels drets humans.

Frases lapidàries i que gosaria dir que poden ser històriques.

Quina diferència hi ha entre aquest argument i l'argument que pot tenir qualsevol dictador fonamentalista religiós?

Això mateix ho podia haver pronunciat un talibà.

Es tracta d'imposar les normes i la moral catòlica a la societat. La família cristiana no està protegida, (les altres tan se'ls en fot) està amenaçada. Es tracta, segons proposen aquests neotradicionalistes en el pitjor sentit de la paraula, que, davant d'un dubte cal desobeir primer la llei de l'home que la llei de déu. El problema rau en què la llei de déu no és tal, és la llei que imposa el Vaticà i la colla de cardenals ultraconservadors que manen de fet.

Ara, lluny del que jo recordo que m'explicaven quan era petita, i que diu l'evangeli "dad al césar lo que es del césar y a dios lo que es de dios", ara no, el déu de qui parlen vol tot el poder, el polític també. I aquesta església ha fet un posicionament clar i un salt enrere cap a l'obscurantisme. No condemna la pederàstia dels capellans, però condemna el govern per voler defensar el laïcisme de l'estat, tot i les concesions que es fan al fet religiós catòlic.

En el fons, això va molt lligat al que declarava Fraga Iribarne en una entrevista feta també ahir.
Afirma, tan tranquil ell, que, de fet, una gran majoria de la societat española, va viure amb tota normalitat el que ara anomenem una dictadura, i que de fet, va ser el franquisme el que va posibilitar la democràcia en la que ara vivim.

Estem en una època molt trista per les llibertats. Un sector important es mou cap a un integrisme perillòs, acotxat per una part de la societat que encara segueix enyorant un passat que els han venut i repintat com a millor i desitjable, quan gràcies a l'ordre i la repressió, ni hi havia atur, ni robatoris, ni immigrants, ni homosexuals, ni brètols, ni "gamberrisme", ni putes, posats a dir.

VOLIA DESITJAR UN ANY NOU MILLOR QUE AQUEST, VOLIA PAU, LLIBERTAT, AMOR, AMISTAT. VOLIA UN MÓN NOU SENSE FRONTERES I AMB RESPECTE PER POBLES I CULTURES.

VOLIA. HO HAURÉ DE SOMIAR.

una recomanació

Passeu-vos pel blog de Té la mà Maria, hi ha un post que no us podeu perdre de cap manera.

Sabíem algunes de les veritats de les grans manifestacions d'aquella España profunda que fa servir el terrorisme, un concepte de nació anacrònic i les mentides que els fan creure per carregar contra qualsevol signe de pensament lliure, solidari i de llibertat.

Ara a més, llegireu un article molt bo sobre d'altres factors que engreixen les estadístiques de la dreta, quan parlen de temes que ens afecten. I un consell, demanem als reis un autèntic i veritable foment de la cultura, és l'unic camí que ens pot acostar a la veritat.

Aquí un petit fragment:

"Ahora bien, en muchas de las más recientes y virulentas concentraciones, he observado que la edad media de quienes vociferaban, enarbolaban banderas y coreaban lamentables pareados (ya sé, esto último es una redundancia), era llamativamente alta. Si no gente anciana –que también la había–, sí talluda: señoras y señoronas con aspecto de desocupadas, hombres más bien arrugados con pinta de jubilados. En las pancartas que portaban, frecuentes faltas de ortografía graves (“Si apollas a la Zeta, es que apollas a la ETA”), y en general con un aire de estar allí por una de dos: por no tener nada mejor que hacer y encontrar en la manifestación una manera de pasar el rato y verse con gente (digamos un botellón de insultos), o por haber sido reclutados y enviados al lugar por algún partido o asociación, acaso por la de Víctimas del Terrorismo, que es una de las más tenaces convocantes de manifestaciones, la mayoría superfluas y para que figure su jefe." Javier Marias, extret del post de "Té la mà Maria"

Recordeu que avui és el dia de l'home dels nassos? Espero suggeriments!

coses de la tècnica...

És que quan menys t'ho esperes...

salta la llebre! ai, no, que no anava així...

És que quan menys t'ho esperes...

surts a primera plana!

Ostres, aquest regal me l'ha fet l'amic Qaesar del Ventano, un blog que no us podeu perdre!

Gràcies, César, tot un detall!!!

(Increïble, us ho ben juro... el que pot fer el photo shop, n'hauré d'aprendre)

quins nassos

Tal dia com avui, en aquells temps que els ocells tenien dents, és a dir, quan jo era petitona, solia passar les vacances al poble de la mare, on vivien els avis. El meu avi era un home sorrut, de qui recordo especialment tres coses.

Una, quan em deixava anar amb ell al camp a regar el blat de moro, i jo, descalça enmig de les regues i entre les mates més altes que jo, xipollejava disfrutant com una beneitona, xerrant sola (ja ho era de xerraire) i cantant. Sí, jo volia ser cantant. El meu somni era fer una mena de festival d'eurovisió versió carrer de l'oliva, jo cantant i guanyant per aplaudiments massius a la veïna d'unes cases enllà, que als 11 anys era més alta, més guapa i més prima que jo.

L'altra era de quan l'avi venia els diumenges i em portava al cinema. I la que toca és la del dia de l'home dels nassos. Cada any hi queia. -"Vés a la plaça que hi ha un home que té tants nassos com dies té l'any"- Jo, corre que corriràs, i no en veia cap d'estrany.

I encara en tornar, em feia la merdosa dient que ja l'havia vist, per fer migrotis als meus germans. Si en vaig tardar de temps a saber de què anava tot plegat, qualsevol pregunta i queda com una bleda asolellada. Bona n'era jo, que ja tenia el mateix geni d'ara.

Parlant de geni, he decidit fer la meva particular mostra de nassos.

Un nas com aquest, el regalo a tots els qui compartiu estones de blog amb mi, vaja que els compartim tots plegats. Vol ser el nas de l'amistat, de la companyia, de la conxorxa i de la disbauxa si molt convé. Ens mereixem un nas com aquest, perquè ja en tenim d'humor, que si no... O sigui que, tú, que ara mateix estàs llegint, si ets dels que pateix molt o poc per les injustícies del món, i el teu desig és pau, amor, justícia i amistat d'una repunyetera vegada, posa't el nas, que te l'has ben guanyat.

Aquest és un nas especial, no? S'ha de tenir un nas molt fi per ensumar el que ens ve a sobre. D'altra banda, és un nas saludable, un nas que s'escau als bons perdiguers, als qui troben el que cerquen per persistents, voluntariosos, fidels. Buscava un bon candidat, per un nas com aquest. Evidentment, entre els polítics no en trobo cap que se'l mereixi ben bé del tot. Però seria un nas per obsequiar a grups de persones que treballen desinteressadament per un món millor. Espero idees, a veure qui se'l mereix.

I d'aquest, que me'n digueu? Ai, un nas així, té nassos... I tenir nassos, ara per ara, segueix mantenint dos significats, l'un tira cap a la valentia, l'altra cap a la barra.

Aquí no tinc massa dubtes, com que qui més barra té en aquests moments son tres o quatre personatges que volten per les nostres televisions i que ens emmerden amb mentides a diari, (què us he de dir), doncs deia aquest em sembla un nas digne del sr. Rajoy, del sr. Mas, del sr Acebes, del sr. Camps... en fi, de tota aquesta colla que només tenen el nas ficat al poder, que fan servir l'engany i la manipulació per arrambar amb tot el que poden i que, com al Pinotxo, a més de tenir molts nassos, els ha quedat així de llarg per mentiders i esgarriacries. Au. Està bé, també un per la sra. Magdalena, va. Home, ja ho sé, el Borbó també, però és que ell ja el té de debó un nas com aquest...

Ecsss, eh? Quin fàstic! No ho faria amb el meu dit, ni amb cap dels vostres, no patiu, però això es mereixen els de la colla del supermal (no confondre amb superman). Això ho deixem per el Busch, l'Aznar, el Berlusconi, La Condolezza... aquests que mai s'embruten les mans, però emmerden el món amb les seves manipulacions i dolenteria amagada darrera un somriure de dimoni gros. I a més, els ho fem amb el dit del mig, que coi. Ah, i haurem d'afegir el bisbe Bernardo, que porta un camí directe a la pitjor de les fames. Seria una cosa com un escarment personal, a veure com es senten tastant les seves pròpìes medecines.

Vaja, que m'he ben lluit, jo que volia un post curtet i ras parlant de tradicions... Perquè no em digueu que calli?

a la presó

Sé que feriré moltes sensibilitats.

Sé, que si la meva mare llegís això, que no ho farà, es feriria.

Sé, i ho sé del cert, que dins l'església hi ha molt bona gent.

Sé, i els conec, que hi ha persones religioses que han dedicat anys a treballar per qui més ho necessita, fonamentalment a Iberoamèrica, que han patit, fins i tot han mort per mor del seu voler fer el bé des d'una òptica adequadament cristiana.

Però bona gent, el que es diu bona de debó, entre els alts càrrecs, està per demostrar.

Ja ho haureu llegit, però aquest article és d'ara mateix, quan són la una de la matinada, i s'haurien de tenir les primeres reaccions a les declaracions que va fer ahir la bèstia del bisbe.

Per això ve la foto, que aquest, segur que no condemna res de res del que està passant.

O sigui, senyor papa, que hem d'aguantar que vostè es cregui déu totpoderòs per jutjar i destriar el bé del mal.

Que vostè, senyor papa, condemna i demonitza els seguidors d'altres creences, valent-se d'ardits innobles, com ara la veritat única i el camí que només l'església catòlica ens procura.

I vostè, senyor papa, no condemnarà les tan repetides mostres d'abús a menors, aquí i a d'altres països (de moment, em sembla que s'enduen la grossa a EEUU, però ja anem camí de seguir-los, ja)

I encara hem d'aguantar els porcs mal abeurats de la COPE fent-nos de jutges del nostre pensament abominable?

I encara es creuen que poden beatificar o santificar capellans "bons" i deixar-ne d'altres de banda?

No volen un estat laic, no, però ells, a quina justícia responen? A la divina? Aquí ningú els pot demanar comptes?

Els sants senyors de la Conferència Episcopal, que critiquen l'Educació per a la Ciutadania per no sé què de la moral i les opinions, no diran res d'aquest pervertit? O sigui, que ara, els dolents són els nens, els nens en tenen la culpa. Sí, per això els tenim fent catequesi, per salvar els nens. La mare que el va matricular, a la presó, és el que més li escau. A mi no m'ha de salvar l'ànima ningú que sigui un protector i promotor d'abusos a menors. Vull una mani anti aquests ja.

quin dia som, avui?

Sí, sí, ja ho sé, el dia dels innocents. El que passa és que aquesta serà l'excusa que tindreu per no creure el que ve tot seguit.

No cal que sigueu envejosos, toca qui toca, com la grossa de Nadal. I aquest any la grossa la tinc jo (i físicament, no vegis, el pijama és el meu vestir emblemàtic, no entro enlloc, pijama i bata "Pirineus" que abriga i apa)

Bé, on erem? Ah, sí, aquí, passeu i mireu:

Osti, que en sóc d'important, això de tenir un blog és la conya. Mira que feia dies que no mirava el correu de paper, vull dir el de tota la vida, perquè només m'arriben extractes del banc que em diuen que sempre estic "en la delgada línea roja".

Però ara mateix resulta que la targeta VIP està a rebotir, i que la ORO la tinc al descobert, però que en canvi em donen més crèdit perquè sí, per la cara, perquè faig bona feina de divulgació i sóc políticament correcte (elis elis, jo tinc un pelapipes automàtic i tu no)
I ara com a premi al meu incondicional servei als poders fàctics (no confondre amb fàstics), a més a més, sííí, ja podeu tenir enveja, m'han inclòs al llistat de beneficiaris de l'amistat de dalt de tot i m'han enviat una felicitació personalitzada. Au, ja us podeu mossegar les ungles fins que surti sang, que jo la tinc.
Ostres, quina il.lusió, és meva, només meva... gòlum? em torno gòlum? Qui ha sigut que m'ha desitjat una transformació com aquesta? Va, pareu que vull tornar a ser jo... em penso que m'han abduit... Me'n vaig a dormir que ja desvariejo. Juro que no he begut res, però res de res, que m'agrada més la maria que la ratafia, coi!

què se n'ha fet del pare noël?

Com que aquests són imparables (perquè no ens deixeu passar, cony?) i ni els conflictes els aturen (han fet casting per poder arribar a port, els demanen màster en combat, formació a Quàntico, tarja federal Bureau, i permís especial de l' EFEBEÍ)... doncs això, era inevitable que el vellet aquest tan tip de bona vida quedés així com desubicat (ho dic per això d'estar rodanxó, eh? que no el conec pas, jo...) Ja se sap, la globalització, porta de manera ràpida a la deslocalització, I am sorry!

Deia que aquest bon jan s'ha hagut de buscar la vida. S'ha llogat en feines sense qualificació, a hores, fent cua a les obres, venent mocadors... i finalment ha aconseguit aquesta feina nocturna (de fet és on ha encaixat més, les xemeneies, ja se sap) cobrant el salari interprofessional.

Ha fet un parell de feinetes extra a MercaBarna (seguint l'horari de nit, però no li ha anat prou bé, l'edat no perdona, això de què tot el que puja baixa s'ha complert al 100% sense pujada...) per pagar-se el bitllet de tornada perquè al Rudolph i companyia els han tancat (la llei de treballar amb animals vius en entreteniment és dura, molt dura)

Després de dures jornades de treball l'han pogut fotografiar fent un recés a les Rambles de Barcelona, però no l'han deixat estar dret ni rebre euros, per poca cura en la caracterització (s'exigeix maquillatge complert) De poc li apliquen la llei d'estrangeria. El tenim ara acollit en un centre de dia esperant que els follets el vinguin a recollir. Pobrissó, si fos ara, proposo unes jornades interculturals, amb repartiment zonal previ, i que et toqui qui et toqui. Fa com peneta, no?


En fi... Pare Noël, en un altre país serà, aquí són monàrquics (brrrfffff)

nadal segrestats

Hi van o tornen?

Palestins tancats sense possibilitat de trobada amb parents i amics. Israel no vol la pau, s'ha aliat per sempre amb el mal? Estan impedint la convivència entre musulmans i cristians, segons explica Michel Sabbah (Patriarca de Jerusalem), que fins fa poc formaven una societat multicultural única. (Un pot ser creient o no, practicant o no, però el que és innegable és el dret de tothom a practicar les seves creences).

Michel Sabbah, en el seu missatge de Nadal va dir això:

"La terra pertany a les tres religions sense excloure'n una, d' una o d'altres. Per això, establir un Estat religiòs, de caràcter religiòs, jueu o musulmà,vol dir excloure els altres, vol dir tractar injustament els altres creients de les altres religions"

"Es necessita un Estat polític normal, que sigui un Estat que atorgui els mateixos drets i els mateixos deures a tots els ciutadans, siguin jueus, musulmans, cristians, drusos".

"El fort, que té tot a les seves mans, que imposa l'ocupació als altres, té l'obligació de veure allò que és just per a tothom i ha de ser valent per dur-ho a terme".

"Si Israel decideix que hi hagi pau, hi haurà pau"

Mentre Israel decideixi amb l'ajut i complicitat del primer món que fa i desfà a Palestina, no hi haurà pau justa per a tothom. Si voleu llegir sobre l'ús d'armes químiques i biològiques al llarg dels anys d'Israel sobre els palestins, aneu aquí

.

esmolem l'eina

Ens tenien ben distrets amb això dels àpats de nit bona, de Nadal, i mentre qui més qui menys era a la cuina fent un bon rostit, uns canalons o una escudella i carn d'olla (que jo faré avui per dinar) un tal sr. F. Caja, al Parlament, ens ha deixat com uns porcs. Sí, ja sé de quin grup és, però ens cal esmolar l'eina (ara mateix el que tinc més a mà és una forquilla)

Segons ell, des de l'ONU fins la UNESCO, passant per informes variats sorgits d'experts d'arreu, això d'ensenyar en català als qui viuen i treballen al nostre país, és racisme, xenofòbia, atempta contra l'equilibri mental dels infants, atempta contra els drets humans i és un dels principals factors que han propiciat el fracàs escolar. Us recomano seure, una til.la, un trankimazin o unes boletes d'aquestes homeopàtiques, que fa pujar la pressió sanguínia i mental, vaja, que cabreja de veritat.

Un "entrant" per saber de què va.

.

Si tenim sort, ho veurem i escoltarem, aquí, al youtube diu "inserción desactivada" (jeje, no volen respostes directes?)

Un resum (apugeu el volum que es sent fluixet):

http://www.diarioiberico.com/pop/multimedia/?iddoc=17816&indice=0

Les dues parts al youtube (s'ha de clicar per veure, no permet insertar)

http://es.youtube.com/watch?v=CypCL5Q8JT4

http://es.youtube.com/watch?v=-Ecr5RL5r7c

No sabeu si en algun estat està permès el segrest per preservar la salut mental dels seus ciutadans? El mantindríem igual de ben alimentat, però que callés, sisplau, que callés... (A veure si resant, pare nostre del tió...)

el nadal cada dia

Contra el poder que nos enseña solo aquella mitad
contra el poder de las verdades dobladas
contra el poder de quien conoce pero sangra de más
contra el poder de las canciones guardadas
contra el poder que nunca abraza a los que pueden pensar
contra el poder que nos vigila los pasos
contra el poder que siempre miente en nombre de la verdad
contra el poder que nos convierte en extraños...

Contra el poder,
que debilita y nada da, que sólo quita
y deshace lo que está contra el poder.
Contra el poder
en cualquier forma que se de contra la fuerza
y mal uso de la fe desde el poder

Contra el poder que abre una zanja entre el amor y el placer
emparentando el bienestar y la herida
contra el poder que no distingue entre morir y crecer
contra el poder que compra y vende la vida...
contra el poder que hace del padre ostentador del poder
contra el poder que nos obliga a engañarnos...
contra el poder que hace a los hijos reinventar el poder
contra el poder de los que piensan ganando...

Contra el poder,
que debilita y nada da, que sólo quita
y deshace lo que está contra el poder
Contra el poder,
en cualquier forma que se dé, contra la fuerza,
y el mal uso de la fe desde el poder.
Pedro Guerra.

regal per tú

voldria tenir per tu

tot el poder a la mà

donar-te l'alegria d'un viure ple

d'un treball digne

d'un amor incombustible

d'una amistat sense fi

voldria tenir per tu

tota la màgia per fer-te

un món a la mida dels somnis

un món sense por ni frontisses

un món sense lluites estèrils

un món sense morts prematures

però les meves mans són com les teves

i la màgia la poses tú

només et puc donar

el poc que tinc i és només meu

el desig de ser

la força per no callar

el poder de l'espera

la joia de la compassió

l'anhel de saviesa

exposició

Exposició in memoriam.(HISTÒRICA)
Doctor deshonoris causa.
(prrrfffffff)
avenç dia de la llufa














Retrat íntim, 1a època de govern.














Sortint d'una reunió de pactes.
Critica els nivells tolerats d'alcohol en sang conduint.













Autoretrat, dibuix fet en un període d'ingrés hospitalari per fixacions paranoiques.















Foto de l'àlbum familiar.
Cedida amablement per la família.
Feta abans del tractament.
Sembla que se'ls va passar la mida quan van fer canvis, van treure una mica massa de dalt per posar-ho a.... mmmhhh, a, deixem-ho així.


TOT AIXÒ ÉS FRUIT DE L'EMPRENYADA.

I ÉS QUE ENCARA SEGUIM PAGANT LES CONSEQUÈNCIES D'UN GOVERN SENSE RUMB SOCIAL SOLIDARI, AFAVORIDOR NOMÉS DELS SEUS I EN EL SEU PROPI BENEFICI, IGNORANT DE TOTA ACCIÓ DE RESPECTE, COMPASIÓ I EMPATIA CAP ALS QUI MÉS HO NECESSITEN. FINS QUAN?

Fòrum social català. Un altre món és possible.

.

Estudi E2007-667

Estudi E2007-667.

(Imaginari de zel. Contes)

Abstract. Resum d’observació de camp.

Hi ha, entre els habitants del planeta, una aparent uniformitat: comparteixen el fet de viure en receptacles més o menys grans, tancats a l’exterior, en grups aproximadament familiars o entre iguals i més enllà, en conglomerats de receptacles també de gràndaries molt diferenciades.
Observadors diversos conclouen que aquests indígenes comparteixen també certes característiques que els poden classificar en grups segons els desplaçaments, activitats i funció al món que habiten. Hem de fer esment que aquest esquema es fa segons patrons del nostre paradigma, que pot no ser coincident amb el de la societat observada.
A) Majoritaris. Semblen poc o gens conscients del fet de la semblança externa, i van fent sense alterar patrons ni poc ni molt, en tot cas, a nivell antropológic, i més enllà de les poc significatives diferències individuals, mostren esquemes de conducta semblants, surten, realitzen tasques diverses que encara són pendents d’anàlisi, consumeixen en diversos graus, mostren accions encaminades a una meta i tornen a tancar-se al receptacle. En períodes de temps esporàdics s’agrupen amb individus semblants, i practiquen activitats que podríem classificar de divertiment, malgrat que resulta força difícil entendre què és el que resulta plaent d’allò que s’observa, sempre segons els nostres models. S’ha observat que sovint són objecte de vigilància i control per part d’elements inclassificables. Les hipòtesis vàlides fins ara ens porten a concloure que depenen del poder del segon grup (veure apartat següent)
B) Rars. Molt poc nombrosos, identificats com a membres inespecífics pel seu rol social. Desplaçaments compulsius, el seu anar i venir resulta de moment bastant incomprensible per la seva particular dedicació a contactar molt amb elements coincidents, realitzar poques o nul.les tasques tret de la imparable comunicació en formes que, a falta de mots per definir-les segons els nostres paradigmes, s’observen com a paralitzadores i/o violentadores cap als elements A, sigui en aspectes de poder o d’acumulació de béns. Aquests tendeixen a realitzar molts moviments entre els grans conglomerats, i pocs entre els receptacles propers al que se’ls suposa propi, donat que està encara pendent de confirmació com a habitual, sempre segons els patrons propis del planeta. No s’observen activitats significativament diferenciades en el curs del temps, tret de la intensificació d’alguns desplaçaments i del consum excessiu de productes escassos i/o negats al primer grup. Cal esmentar que en aquest col.lectiu, es veuen conductes afectives estranyes, que sembla poden tendir a una major consideració entre el seu reduit grup i s’observen canvis freqüents en els contactes. En tot cas, els nostres observadors conclouen que falta una explicació significativa pel que sembla que els dóna invulnerabilitat siguin quins siguin els actes que realitzen.
C)Emergents. Objectiu de l’anàlisi de més interès per l’estudi antropològic i social que es du a terme. S’han observat en tots els conglomerats i en tot el planeta. Sorgeixen normalment del grup majoritari i tendeixen a contactar entre si per organitzar-se en tasques de tipus social i d’atac i crítica al grup B. Solen ser objecte de vigilància fins i tot de persecució, les seves activitats són abastament controlades. No s’observen patrons semblants pel que fa a l’edat, l’ètnia ni el rol social de producció. No hi ha coincidència ni per conglomerats ni per comunicació efectiva. Pel seu interès l’estudi conclou que els elements emergents seran objecte de seguiment i anàlisi. Prevista la següent informació, E2008-668.

justícia, quina?

BILBAO
La sentencia del proceso 18/98 ha sacudido la vida política en Euskadi. Ayer, el Gobierno vasco, todos los partidos, salvo el PP y el PSE, así como organizaciones sindicales y sociales mostraron un respaldo total a los condenados y denunciaron la actuación de la Audiencia Nacional por “el desmantelamiento del Estado de Derecho”. El Ejecutivo vasco hizo una crítica declaración contra este proceso a través del consejero de Justicia, Joseba Azkarraga. “Este Gobierno no puede permanecer en silencio cuando ve cómo las leyes penales y su interpretación son retorcidas con la consecuencia de privar injustamente a ciudadanos de su libertad” Diari "Público"

Malgrat tenir aparentment un govern diferent i un canvi de rumb polític després de les eleccions associades per sempre a l’11M, aquest país segueix governat per la mateixa dreta que vol ser sobirana del pensament i de la ideologia, que no permet digressions nacionalistes, que no accepta la llibertat de pensament, d’associació, d’idees diferents de les, per ells, políticament correctes.

Què vol dir políticament correcte? Ara per ara, vol dir, ser i pensar en unitat d’estat, en español, no acceptar de cap manera que cap partit s’acosti massa a la possibilitat real d’autodeterminació, no marxar del camí que ens tenen ben marcat.

És seguir obligats a creure en un país, que en nom de la “pau social” criminalitza qualsevol diferència substancial amb l’ordre establert. És el gran engany de la democràcia estil transició, que sembla que ens perseguirà eternament. No hi ha manera, ens van conduint el viure i el pensar, com si encara sortíssim d'un món sense cap educació social ni política. I llavors parlen dels "dictadors cridaners" a Iberoamèrica? Cony, aquí potser ara no criden gaire (bé, és que el sr Rajoy no sap parlar), però sense parlar ens la van fotent, ara aquests no m'agraden diguem que atempten contra... Ara aquells emprenyen massa, embolica'ls amb poca inversió, que tindran d'altres coses per les que protestar... És així, de moment, l'estat democràtic és una entelèquia, un miratge.

No es pot ser ideológicament d’esquerra, nacionalista i voler un estat laic. No es pot demanar el mateix tracte personal i/o judicial per “un fill de bona família” que per un “sospitós” de tenir contactes amb grups independentistes.

Tenen més atenuants els maltractadors que un simpatitzant de Batasuna. El sol fet de tenir contactes amb segons quines organitzacions et pot suposar que entrin a casa, t'escorcollin, se t'enduguin, i et retinguin sense cap acusació formal. Perdràs si convé fins i tot el negoci, ells manen.
A una sèrie de gent se’ls suposa inocència mentre no es demostri el contrari. Als altres, culpabilitat amb gairebé la seguretat que mai els deixaran demostrar la seva inocència, perquè en aquest estat, han ilegalitzat la llibertat de pensament.
Pel grup de persones del famós judici 18/98, no hi ha presumpció d’inocència, ni inviolabilitat de domicili, ni seguretat jurídica, ni dret a la igualtat davant la llei.

Per saber-ne més aneu aquí, o aquí . Aquest darrer enllaç us porta a una declaració del col.legi d'advocats, que ha posat en Josep Ma Yago al seu blog.

nadal nadal

Un desig...

Un petit conte de Nadal, curiós, però també... trist?






Aquelles nits de Nadal... per això tinc certa tristor...






Que tingueu uns dies tranquils, que la pau us acompanyi, que tingueu ben a prop els qui estimeu.

Mentrestant, avui es publica que aquell país, España, està al vuitè lloc en la venda d'armes, tot i haver signat un protocol de reducció i finalment de control. Podeu llegir-ho aquí. Molts missatges de pau i amor "para todos los españoles" farà el senyor rei, però els del "tercer món" no deuen tenir dret a la vida sense perill de perdre alguna part del cos. Senyor rei, perquè no es compromet a ser persona coherent amb les seves creences? Les armes maten, i matar està prohibit per un manament que ja no recordo, però que hi era. Per vostè demano que el seu déu faci justícia.

camins de sucre

És l'eterna conxorxa de cada any.

Ahir em va despertar l'horrible notícia del maltractament a una nena de 5 anys. Sembla que se'n feia seguiment i no està massa clar d'on venen els abusos.

És horrible i escruixdor, però, sorprenenment o comparant-ho amb d'altres casos, no se n'ha parlat gaire. Una possible explicació, seria que és africana, i ja se sap, de vegades els factors culturals actuen contra la dignitat humana, si fos blanca, se n'hauria parlat més? No sé...

I llavors m'he dit -calla! s'acosta Nadal!-

He arribat als camins de sucre.

Camins de sucre per amagar-nos la dura vida de tot l'any, amb paquets de coloraines.

Camins amb olor de parfums de disseny i vestits de nit vermells i sensuals.

Camins amb joguines fantàstiques que porten la felicitat amb tarja de garantia.

Camins nevats de cotofluix amb hohoho's de pares noëls clonats davant els grans magatzems.

Camins de joies que et diuen que ell o ella t'estimen molt i per això et fan un present únic, que només tindràs tu.

Camins de torró que no fa càries ni engreixa ni costa de tallar.

Camins de pau i amor, que sembla que ni la guerra surt a les imatges.

Camins de mentida, de mercadeig, de rebaixes...

Ens rebaixen la dignitat, ens apugen l'oblit amb pantalles ensucrades de festa.

Serà potser això el que fa que cada any per aquest temps he de lluitar contra la ràbia?

el model de cultura

Com ens ha de sortir tot plegat si resulta que aquest innombrable J.Mari Aznar...

-escriu un llibre (val, ho pot fer tothom)

-li editen (d'acord, pesa el poder heretat)

-fan cua per aconseguir tenir-lo signat! ( ???)

No hi trobo cap explicació.

El paio és un feixista de collons.

Viu a costa de no se sap ben bé què voltant cap aquí i cap allà fent veure que sap idiomes.

Té una mena d'empresa amb la senyora que seria incompatible amb un càrrec, per això ara és només president d'honor.

Però d'honor no en té i és un mentider.

Un mentider comprovat, penseu en la guerra d'Irak.

Doncs, si a l'Aznar li fan cua perquè els signi un llibre, el seu llibre, quina educació i cultura hi ha en aquest país? Veieu què interessa a moltes famílies?

A veure si es pensen que a l'escola es fan miracles.

tothom content

Hi ha filosofies de canvi que són de doctor honoris causa,

Sr. Ernest Maragall i colla d'experts (mmhhh...)

Declaren:

Som a la cua (de qui, d'on, de què, perquè, en què...)

Els professors (universitaris, batxillers, de secundària...) es queixen (de qui, de què, perquè...)

Que sàpiguen que jo també em queixo, i els d'Infantil també, que on no els preparen bé i en tenen tota la culpa(castigueu-los amb notes sisplau), és a les Llars d'Infants, coi, que no fan res, han abaixat els nivells que és un "cuntentu".

Hem de recuperar la cultura de l'esforç.

Hem de saber on som.

Per tant, vist en profunditat i després d'anàlisis exhaustives, prenem la decisió de...

Tornar a posar notes!!!

Sí, senyores i senyors, el mal de tot plegat és que no hi havia notes.

No s'enteren d'absolutament res, tret de a Infantil i Primària, sempre n'hi ha hagut, de notes, el canvi genial, és que ara n'hi haurà a final del cicles de Primària.

Amb aquesta mesura extraordinària, recuperarem tot el que s'ha perdut

Notes de 0 a 10, que sàpiguen "lo que vale un peine", on s'és vist. I tot arreglat, d'aquí poc, ja ho veureu, s'haurà acabat això de que alguns ens passin al davant, que el que s'ha de fer per incentivar el goig d'aprendre, és tenir una nota.

Em farà el favor de puntuar l'actitud? ah ah, em rento les mans... no és per puntuar allò subjectiu, en tot cas, jo que sé, potser ho fa veure que escolta...

L'esforç que hi poso? Mmmmhh, esforç, 1,250 alt. Per les llibretes, eh? (tan li fot que siguin copiadetes i passades vis msnger, es veuen fetes...)

I què passa si necessito ajut extra? Ahhhh, si has tingut la mala sort de no ser prou ben dotat, per molt que t'esforcis, fill meu, mai pujaràs de 5.

I, sisplau, que algú més intel.ligent que jo, m'expliqui com es puntuaran els immigrants, quina cabassada de zeros, uns, dosos i tresos, amb sort. I com es conjuga amb l'atenció a la diversitat? Classificant, és clar, en grups del 0 al 3, del 3 al 5, del 5 al... Ai, no, pobrets, més amunt de 6 comptant l'esforç i els descomptes de les adequacions, mai. Ai, m'oblidava que aquests no compten i a més fan nosa, de dret a servir a les cases dels senyors que s'ho poden permetre.

Apa, als 14, tots a treballar, mà d'obra barata, sense qualificar i tornem als setanta a reinflar la bombolla dels pisos de merda que cauen ara a trossos. Ara seran instal.lacions, enllumenat, xarxes d'aigua i ... tot a trossos.

Recollons amb perdó, quan puntuaran als polítics?

Un zero = 0 sense possibilitat de recuperar, per tots quasibé, a la merda, apa. Ni setembres, ni segones convocatòries, ni reforç, ni...

Que us bombin a tots!

plouen premis

No sé què dir.
I quan un no sap què dir, val més callar.
Mireu-lo bé, sembla un, però són quatre! Patafff, he caigut, que no ho sentiu?

El Gatot, el Josep Ma, El Xexu i la Carme me l'han deixat de regal en el marge de tres dies.
O sigui, que si faig el que demanen els costums blogaires, hauré de regalar,
7 x 4 = 28 nominacions a blogs que a mi m'agradin especialment per alguna cosa d'aquest caire.

Em sento absolutament incapaç ara mateix de nominar 28 persones.

Però he tingut una idea força genial. Primer, demà intentaré citar uns quants (pocs) blogs que em sembla no són prou coneguts o reconeguts per la feina que fan, i a aquests els vull mencionar especialment. A tots els que ens seguim i llegim, enlloc d'amic invisible, faig d'amiga visible. Au. M'encanta trencar normes. Es nota?

Eh que s'acosta el tió? Doncs, ja podeu anar passant i recollint el vostre premi. Tots els qui llegeixo i passen per aquí, tenen un bon punt de solidaritat cap a temes que els motiven i s'hi senten compromesos, gairebé tots els que visito ja tenen premi, és a dir que, tothom a recollir el seu.

A ca la Zel, el tió ha cagat un premi per a tothom. Ho dic seriosament, eh? Mireu que sóc mestra i passaré abans del dia de Nadal a veure si l'heu posat a la vora del foc. Copieu la foto del tió aquest i el premi al costat. Apa, ja teniu deures (jejejeje)

quien bien te quiere... no et pegarà, mai!

Llegeixo aquí allò que es qüestiona pel que fa als drets del pares (???) a aplicar determinades sancions als fills.

Evidentment, hi ha el factor afegit del debat global que es viu socialment sobre el com va tot plegat, és a dir, s’ha perdut respecte, els nois no fan cas a ningú, els mestres no tenen autoritat, hem passat a l’altre extrem...

Tots els arguments d’aquest estil sembla que, a segons quins tipus de gent els porten a un factor clau, a saber: s’ha de poder corregir a temps els nens de petits. Per la qual cosa, és lícit donar una bofetada? Majoritàriament la gent opina que sí.

Vaja, bona gent, que si no heu fotut una castanya al vostre fill/a quan era hora, ara ha de ser una maleducat, un bàrbar que no té respecte a ningú, un pocasolta, i compte, potser un predelinqüent i tot, que una bufetada a temps arregla els problemes conductuals, de respecte, de ciutadania, de bona educació i si els haguéssiu pegat ara no ens trobaríem en aquest malpàs de desastre social irreverent, sense èxit escolar i sense civisme.

Ben clar ho diuen els drets dels nens, que no poden ser sotmesos a càstigs físics i a maltractaments, però les bufetades, ho són? Parem-nos a pensar. Com ens veu un nen quan li clavem la bufa? Si es fa a cop calent, malament rai, els ulls encesos, la violència es viu i es veu, si ho fem després de pensar (que ja no ho faríem mai) es premeditació i venjança pura i dura.

Un moviment global no ens salva de dones maltractades i mortes cada dos per tres. Una legislació prou clara no pot aturar el maltractament als menors.

Quina mena de bèsties som que ens plantegem la violència cap a una criatura com un acte corrector?

On és el model d'amor que els encomanem?

On són els nostres actes contra l'agressió dels cossos policials, si a casa, a porta tancada ens permetem pensar tan tranquils que una bufetada no "és res"?

Sí que ho és, un cop has donat el primer pas cap a una conducta com aquesta, estàs perdut. Els menuts no et responen, és tan fàcil... De grans, ens respondran, de fet, segur que alguns ens responen. Quantes bufetades han rebut els que ara peguen? És per l'única cosa que tornaria enrere, per esborrar la bogeria d'haver caigut en la trampa del més fort, sabent que només estava caient en el buit del camí sense retorn. Li vaig demanar perdó, però el perdó no em salva.

tornada

Dos dies de pausa forçada. Virus. Al llitet, i apa, sense menjar.
Primer el meme que em va passar el Josep Ma, feina feta.
1-Quan temps portes com a blocaire?
Des de l’agost d’aquest any, poquet temps, davant dels “grans”
2-Com vas saber l'existència dels blogs?
Per la moguda política que hi va haver al meu poble d’adopció, quan els candidats van obrir els seus blocs, i on entrava jo per tafanejar.
3.Digues 5 blogs que segueixes diàriament.
Només cinc? Impossible! Per poc temps que tingui, procuro seguir-ne un munt. Gairebé tots els que tinc “linkats” i d’altres que tinc a preferits, la qual cosa em recorda que he d’actualitzar el llistat.
4. Ets lector anònim d'algun bloc?
No, anònim no, però de vegades no deixo comentaris, més que res per la meee...d’internet que tenim al poble, que em deixa penjada molt sovint.
5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
El Té la mà Maria, El Món, el Joan, el Mossén, el Zinc, la Jo mateixa, el Josep Ma, el Barbollaire, el Jo mateix, el Tondo, la Rosa, el Carles Sampietro, els Waipueduca, el Hippie Viejo, el Gatot, l’Stripper.... no acabaria mai!
6. Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Només cinc? No, no, jo aniria de marxa amb tota la llista en un macrodivertimento!
7. Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual.
Ara mateix, no estic per bogeries, s’ha de ser sincer per damunt de tot!
8. T'has enamorat mai d'algun blocaire?
M’he enamorat de moltes paraules d’alguns blocaires, (Barbollaire,p.ex) i de moltes actituds de també molts, de fet els que em trobeu en els comentaris, és perquè em teniu el cor robat.
9. Estàs satisfet amb el teu bloc?
Doncs força, tot i que reconec que sóc una mica massa tastaolletes, i sovint em pot la “malababa”, però l’experiència és molt gratificant, he conegut gent magnífica, va per tots!
10. Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest meme.
Pobrets, quina pesadilla si tenen feina... El regalo a qui el vulgui, s’hi val?

final

dolor

càlides ombres d’un fresc badiu
omplen el jaç de l’home mut,
ha perdut el seny i la paraula
escoltant els tambors de guerra
que ressonen arreu.

gèlides mans l’acaronen,
llavis ressecs esgarrapen la pell,
sordes paraules en esboç s’insinuen,
rellisquen al buit,
ni tan sols hi ha vent...

un home ple de sentirs que no es senten,
amenaça certa d’estripar-li el cervell,
esclat de neguits que reforcen
la calma sobtada.
silenci de mort.

l'eterna conspiració dels defenestrats

Demano perdó per espantar-vos només d'entrar.

És que davant la possibilitat d'incloure aquest "fenomenudelanaturalesa", aquest "engendrudeldimoni" amb una propaganda tan sincera (que mai dirà) i tan eficient (que no el farà guanyar), no m'he pogut resistir.

És que amb ell, tot és possible.

Per parlar de les nacions que hi ha a l'estat ( no n'hi ha)

Per opinar que només ell es creu que viu en una "España unida y querida por todos los españoles"

Amb ell és possible que hi hagi una entesa de tots els partits un dia, i al cap d'una setmana tornar a remoure el merder, amb l'únic que li queda, ETA, (ai ai, que ja m'agradaria saber on arriba la seva llarga mà)

És possible que segueixi comptant amb radicals de dreta per muntar manis i que les defensi argumentant la llibertat d'opinió.

Que subvencioni determinats grups ultres.

És possible que es proposi fins i tot tancar les típiques tavernes basques, on sabem que hi ha gent independentista. No és il.legalitzar un partit (és legal il.legalitzar un partit votat?), és perseguir a tothom de qui es sospiti hi pugui tenir relació, o coneixença o...

Segons llegeixo aquí, és possible que afirmi que, aquests darrers anys (no els del seu govern, s'entén) la televisió pública española és totalment parcial, per això, només accepta fer el debat a les altres. (abans, amb ell, era absolutament imparcial, us ho juro)

Ell ha fet possible un somni: el representant de l'oposició tria els temes de debat, si senyor, mano y ordeno, a mi la legión, i només es parlarà de "territorialitat i model d'Estat" "immigració i política antiterrorista" i "economia" (juas juas juas, tal com riuen per escrit allà) Quin temes tan sorprenents, que nou i innovador, quin cervell, Mr Rajoy, por Dios, por la Patria y el Rey...

Ell, tot un expert amb presentar amics i parents experts, es possible que aturi per decret el canvi climàtic.

Amb ell, és possible que els rics siguin cada vegada més rics i els pobres més pobres.

Amb ell, és possible que a l'escola, tornem a tenir el castellà com a primera llengua.

Amb ell, tota censura cap als que no pensem igual, és no només possible, sinó real.

Amb ell, és possible, fins i tot, que el mar arribi a Madrid, que la Cope sigui la ràdio de referència, que el Madrid guanyi totes les lligues, que tothom tingui autopistes de franc menys nosaltres, que els elefants volin. Això estaria bé. Ell volaria. Au, a fer companyia al vell elefant que ja va volar (tenedlo presente en vuestros rezos)