solucions?

Nosaltres ens anirem pansint i j està... però i els infants i joves que creixen?

Idees?

Què fer quan no hi ha esperances?

no us heu adonat que...

...cada dia renego més?
Però mireu, nosaltres seríem per aquí baix, protestant a Wall Street, davant les seus i oficines o residències de benestants, i mireu què fan ells, els de dalt, al final. Beuen cava i riuen, se'n foten!
La gran Fractura, sí, el mateix que aquí a casa, ens miren, ben mudats, i somriuen quan han acabat el discurs de "fem sacrificis", són dos minuts de video, però això representa i mostra de veritat les dues bandes, la gran fractura...

Evidentment, nosaltres som a baix al carrer, oi?

el conseller Cleries ha descobert els valors...

...i es pensa que a les escoles ensenyem a plantar cara als pares, a fotre'ns cops de puny a l'hora del pati, a emprenyar els companys i a robar el mòbil del de la classe del costat...

...el conseller Cleries, oh, clarivident suprem, ha descobert que a les escoles s'han d'ensenyar coses com la col·laboració, el respecte, la solidaritat...sí, la sopa d'all, ha descobert, i, és clar, ho hem de resoldre els mestres!

refotut burro, què coi es pensa que fem? explicar als nanos que quan surtin fotin puntades de peu als avis com si fossin els jugadors del madrid?

au, va, que a sobre que ens tenen pel darrer "negre de la plantació", ara ens volen venir a ensenyar "modus", que deia la meva iaia! que no ens mamem el dit, senyor, i fa anys que lluitem pel que la societat dels adults ens destrossa després!

si sou vosaltres, que no teniu ni "modus ni vergonya", més val que us apliqueu la norma de comprensió, esforç, solidaritat i empatia...no amb la senyora que viu amb vosaltres, sinó amb el poble, recony!

o sigui...

jo cobro menys, tu cobres menys, ell cobra menys...

jo compro menys, tu compres menys, ells compra menys...

si jo gasto menys, tu gastes menys i ell gasta menys, jo ingresso menys, tu ingresses menys, ell ingressa menys...

menys sou + menys despeses = més acomiadaments de dependents, o cambrers, o ...i més tancaments per manca de vendes = més aturats

si a tanta resta hi afegeixo menys serveis públics, hauré de fer servir més serveis privats, que em costaran molt més, i que no podré pagar, perquè...

i de què coi serveixen obres on s'han invertit milions, si ningú les fa servir?

un aeroport, és un servei bàsic? segurament sí, per segons quines persones.

15 aeroports(per dir un número), són necessaris? home, si fòssim tots rics de collons... a viatjar s'ha dit!

i quan tindrem totes les altes velocitats fetes, que servien teòricament per les mercaderies, podrem comprar mercaderies que paguin aquestes inversions?

haurem de rellegir Marx, i donar-li nova volada...

NINGÚ ENS PUJARÀ A CAVALL, SI NO DOBLEGUEM L'ESQUENA (DITA RUSSA)

llet de mico

Suposa tothom que serà el nou president. Amb el suport del nostre molt execrable. Passa que diu que tot es sabrà quan surti el programa. De totes maneres, si espera que ens creiem que farà alguna cosa de bo, doncs això, llet de mico. Que ja li coneixem els amics.I parlant de micos, bo el discurs del president que "no tocaria res, ni retallaria els pilars bàsics de l'estat del benestar", sí, bona gent, el de l'alegria i el bon to.

"Mas, que ha defensat la política d'austeritat del seu govern i les polítiques de racionalització de la despesa en els àmbits de la sanitat i l'educació perquè és "necessària, obligada i inajornable" i a més, compta amb "la comprensió i acceptació silenciosa" de la majoria de la societat catalana. El president de la Generalitat ha assegurat que les retallades no posen en perill de l'estat del benestar"

Uix, calla, si som nosaltres que posem en perill l'estat de benestar! Per favor, existim, quin pecat i quina nosa!

Senyor Mas, la societat catalana de baix, no pas la de Pedralbes, o el de la Diagonal, o el de Bonanova, la societat que sembla que no comptem només que per rebre retallades, som la majoria, la gran majoria, i estem farts, vaja, #finsalskollons, de mantenir diplodocus que van canviant de seient, de parlamentaris a caixes i bancs, d'Esade a parlamentaris, de parlamentaris a experts i grups de savis, que se les saben llarga, sí, oh i tant, però per ensorrar la majoria a qui ja no ens arriba el sou (i sort si en tenim), ni al dia 10. Sap, senyor Mas? Paguem impostos i paguem per tot, i estem tan estrets amb el cinturó collat, que no ens baixa ni l'aigua de l'aixeta per la gola. Li hauria de caure la cara de vergonya de sortir encorbatat d'un cotxe d'altíssima gama, a parlar pel poble, a dir-nos que ens hem de sacrificar més encara. Només falta que ens facin pagar a final de mes enlloc de cobrar.

Qui es farà ric serà el fabricant del Trankimazin. Paraula de parenta de metge i infermera.

Els de Qatar no són moros de merda que venen a robar-nos la feina!!!

No me'n sé estar. Vomito bilis llegint les mesures del govern.

Parlaria dels merdosos que, oh! miracle! ara volen acabar de fotre tot per terra, demanant als metges que renunciïn a la meitat de la paga de Nadal. Per cert, a molts no ens ho preguntaran, però ja ens l'han fotut. Trec foc pels queixals. Que s'abaixin els seus sous, osti, que es treguin les pensions vitalícies, que visquin com ens volen a nosaltres, escanyats!

Però, ai, el tarannà global és diferent, dreta dreta i de la dura... per això, sense posar-nos en política, que diu el sant Sandro, he disfrutat com una trugeta llegint tot l'article. Us en deixo un bocí. I no us perdeu la contraportada de l'Ara del Bassas, imperdible!

A veure, ¿això de Qatar és una miqueta dictadura? Pssse, ¿segons com s'ho miri, oi? També és molt un tema cultural. Ells tenen una manera de viure que tampoc voldrem canviar a corre-cuita, no sé si m'explico. Escolti, i en tot cas, sempre queda l'argument definitiu expressat en l'assemblea de compromissaris del Barça: "¿La Xina no és també un país una miqueta dubtós, democràticament parlant? I, oi que estem desitjant que inverteixi al nostre sistema econòmic a veure si ens salva el cul? Doncs, que carai, endavant les atxes!" (Per cert, petit incís: el concepte de democràcia que emana de les assemblees de compromissaris dels clubs de futbol és comparable al que emana de Vladímir Putin.) I és que, al final, a la vida tot és un tema de calés. ¿Vostè és ric? "Benvingut a casa seva. Li presento la meva senyora per si li calgués... Nena, atén aquest senyor tan amable que té una urgència hormonal". ¿Vostè és un miserable? "Foti el camp immediatament abans que li foti un tret al cap". Com ens agraden els xeics amb xecs. Si tenen la cartera plena són els senyors àrabs i els rebem amb catifa vermella de vellut. Si arriben en pastera són moros de merda i vénen a robar-nos la feina.

Tret d'aquí

de propagandes i diaris

Això d'encetar un diari virtual i tenir al davant amb lletres fosforescents, flaix i quadres escapistes de propaganda quan les vols tancar, em fot dels nervis. I si per postres et diuen "comença el curs amb energies renovades", ja és "es colmo".

I això que el que jo volia llegir era "com defrauden els rics". He copiat les dues preguntes i les respostes d'un dels entrevistats. Dels nervis més encara. Jo asseguro que he començat el curs amb picors arreu, crostetes al cap de tant rascar (i no tinc polls), i un estrés dels pebrots.

Aquí el bocinet:

A. És just el sistema fiscal espanyol?

B. Les grans fortunes estan massa ben tractades?

Guillem López-Casasnovas. Catedràtic d'economia de la UPF
· A. No paguen tots, ni ho fan d'acord amb la seva capacitat de pagament. Però em preocupa més el primer (el frau i l'elució fiscal) que el segon. Tots els sistemes tenen problemes en tractar amb justícia les rendes de capital respecte del treball, sense que es perjudiqui l'eficiència o l'estalvi per davant del consum, o les rendes guanyades en relació amb les rebudes en herència. Les reformes necessàries en un moment com ara xoquen amb els que demanen amb prou raons que la fiscalitat es posi al servei de l'emprenedoria i del creixement i que, en tot cas, la redistribució es faci des de la despesa pública.
· B. Les grans fortunes estan ben tractades en el sentit que tot i eludir el que poden, com es fa arreu, en altres països, no reben cap menysteniment social: no tenen problemes per tenir una Creu de Sant Jordi, una ordre ministerial o un títol nobiliari. No és vergonyant per a molts d'ells tenir el protagonisme social des de domicilis fiscals extraterritorials.

Em preocupa així la conclusió de tota aquesta qüestió: la poca consciència fiscal (l'estat del benestar no és gratis), la poca consciència ciutadana (sí, però que pagui un altre) i la social (riem les gràcies i envegem els que saben com defraudar, que per això són rics i s'ho poden permetre!). És la meva definició preferida de qui és molt ric en aquest país: qui no paga impostos. Vull dir que el que es paga en assessorament i en enginyeria fiscal per no pagar impostos és menys que el que s'estalvia no havent de contribuir!

I bon diumenge!

les llàgrimes del cocodril

Sembla que la famosa dita, (parèmia? En Víctor Pàmies que m'ajudi) de llàgrimes de cocodril, ve del fet que els cocodrils, fora de l'aigua, secreten llàgrimes constantment, i per tant, també quan es cruspeixen la víctima que pertoqui. Això ha fet que l'expressió llàgrimes de cocodril s'apliqui a aquells qui, tot i fer una malifeta, o després de fer qualsevol bretolada s'excusen fent el ploramiques. I després pugen a l'Audi, van a sopar de gorra i seguim pagant luxes inútils.

Vist i escoltat el que veiem i escoltem, no se m'acut cap més expressió per aplicar als nostres governants, quan, amb cara compungida, fent-se fins i tot el màrtir per haver de fer el que sembla que no farien, ens justifiquen totes les animalades que se'ls acudeixen per treure el país de la misèria. Sisplau, tancar CAP'S, limitar operacions urgents, fins i tot les oncològiques, limitar serveis educatius, rastrejar els miserables 400 euros pels desnonats... són ben bé ingredient per un sopar dels miserables.

I crec, que, si fessin el que haurien de fer, és a dir, escanyar als rics de l'hòstia i fer-los pagar el que toca, em sembla que llavors plorarien de veritat. I aquest és el seu problema. Intocables les grans fortunes, els governants, esclaus al seu servei, no fos cas que s'acabessin d'endur els calers. I amb tot, ahir llegia els guanys d'una Caixa, cap uns setanta-cinc mil milions. Que m'ho pintin d'un color que entengui, i sense comèdies d'economistes neoliberals, sisplau.

balanç d'una setmana de mestra

casa: lamentable o gairebé, sopars a batzegades, roba per endreçar, nevera prffff

fills: de nassos, sintonia i estimació a gabadals, si van maldades, amb ells ens fem companyia, ja sé que a alguns els faig enveja, però són les meves joies.

escola:

-feina "tonta": corregir, programar, planificar, reunions... com sempre, penso el que faré (farem)i fem una altra cosa, segons el que sorgeix, així que omplo el calaixet del "pendent"

-feina "guai": aquesta setmana hem tingut granota (de sant Antoni) i cargols, (bovers i monges), o sigui que en dues setmanes, tres animalons ben observats, passats pels ulls, per la lupa, tocats, fotografiats i classificats.

-projecte: hem fet memòria del del curs passat, i déu n'hi do, recorden força sobre els submarinistes, estructuració i vocabulari prou correcte.

-feina "obligatòria però de la bona": llegim poemes i contes de la lluna, apresa la cançó del Xesco "Quatre cares té la lluna...", en procés el poema "El cargol" de Joana Raspall, escoltat el conte de "l'abella gandula", de l'Horacio Quiroga, per allò que a la tardor s'ha de tenir el rebost ple i d'entendre el valor del treball en equip.

-feina "obligatòria" de la feixuga: llegir enunciats de problemes, identificar dades, assenyalar la pregunta a respondre, explicar com i quina operació ens cal, aprendre a respondre adequadament. Això ens ha ocupat 5 hores, 5. Compteu que hem fet servir eines maques, la pissarra digital i tota la parafernàlia i encara estem patxinpatxan...

-feina mecànica: recordem les estratègies per sumar els nombres de les primeres desenes fins el 99, trucs, desena anterior, desena posterior... prfffffffffffffffffffffffff

global: rebentada! però ben rebentada, sisplau, un fi de setmana doble...

mira l'alternativa als Relats Conjunts

No t'escoltis l'oncle Sam, oh, tu formós català, segur que llunyà descendent del meu venerat Colom... fixa't, duc fins i tot la teva emblemàtica barretina...

Acosta't, no tinguis por, Amèrica és aquí per salvar-te...

No escoltis les veus malvades que menyspreen el meu valor universal, seré model per a tú, el que desitgis ho tindràs, jo sóc el somni americà fet a mida,

dona'm la mà que anirem a la riba

(ai, calla que això us ho he copiat)

dona'm la mà que hi ha un "Te" que ens espera,

un Déu que ens guia, una pau duradora,

i la veritat segura d'un país cridat a liderar el món...

-rrrrrrrrrrrrrrrriiiiiiiiiiiiiiiiiinnnnnnnnnnnnnnnnnnggggggggggggggggggggggg

En Peter va obrir els ulls. La seva mare li posava a l'abast una torrada amb mantega de cacauet, i ja tenia l'uniforme preparat als peus del llit. Només quan es va mirar al mirall i es va veure el cap rapat a l'u, es va adonar que havia de marxar per nassos... Ni Columbia l'havia salvat de l'oncle Sam.

bestioles a dojo

aquest pobre dragonet no ha pogut acabar de néixer, però hem vist que surt d'un ou, quina sorpresa... i també en vam trobar un de ben viu però molt molt menut.

la reina del dia d'ahir, una nena ens ha dut una granota que sabia que havia de ploure molt, la va trobar el dissabte

com que malgrat la cacera de formigues i d'altres insectes, estava estressada, l'hem tornat ràpidament al camp humit.

Entre el dragonet, la granota i el porquet de sant Antoni, tenim feina per dies!

enyor sense remei

mira, tinc un dia de pensar en vosaltres, quan éreu petits, i em buscàveu, la mama, on és la mama?

ara tu ja no vius a casa, i, tot i que cada dia em truques i molts dies ens veiem, t'enyoro, el teu pujar i baixar escales, el demanar si he vist això o allò que tu perds (com jo), la teva olor, les teves abraçades, i les nostres enrabiades... i el deixar per darrera hora els problemes, l'enyor de la presència...

i tu, petitó, (que no ho ets) ets a casa, però amb la teva noia, tan enamorats, tan propers i alhora, fent a propet meu la vostra vida, i tot i que la presència fa que no senti tant l'enyor, però si tinc la consciència que ja no ets només "el meu petit", ja ets el xicot, el noi que pren les seves decisions, que treballa i té una vida pròpia...

res, moments de mare bleda.

sense paraules

Anem acostant-nos perillosament a fer explotar la bomba de rellotgeria, fabricada amb un cúmul d'injustícies i desenganys...no podem més!

213è Joc Literari. (Tens un racó dalt del món, JMa Tibau)

són curts o són llargs
experts en forats
reis de la garjoles
serien coronats
si sabéssim segur
endevinar-los el cap!

(una senzilla endevinalla d'un animaló molt vulgar i utilíssim!)

allioli

Un remei ben català per ficar al c.l de segons qui. A mi em queda bé, i pica de collons. Ja sabeu, si van maldades, pot ser una arma de destrucció massiva com qualsevol altra.

(un record d'ahir al vespre)

del 12 al 16 i el porquet de sant Antoni (crònica)

benvinguda del dilluns, el castell mudat, tota la setmana!

amb la rosada del matí, al pati hi ha descobertes...
la mestra no sap, i provoca, què fem? ah, jo no sé... anem a buscar el professor de biologia, a veure què són? vinga, jo us dic com anar-hi...


sisplau, crustacis? de la mateixa classe que les gambes? terrestres? ah, però els cal humitat o es moren, i el profe ha dit que es diuen trugetes... però porquet de sant Antoni és un nom preciós!

de moment, sobreviuen fins la tarda, entre dits, lupes i manipulacions diverses...

un remullada per relaxar, i una família que, malgrat el que hom veu, (bé, eren 5)parla un català com el meu, que després ens vinguin amb bajanades els catalanofòbics!

estic bé, gràcies, però baldada, mentalment fastiguejada, quina setmana... sort del mar als migdies...

Relats Conjunts I want you (1a proposta)

Mira'm!

Que em miris et dic!

Ni pacifisme ni hòsties!

Seu i calla. Mira i escolta!

Després, et donarem el número i el macuto!

N0! No hi ha crispetes! A callar!
(I el subversiu que ha penjat el video, ja em sentirà!)

la fallida que no vaig saber explicar!

Una fallida mental, això és el que tinc. Me'n fotia, i ho repetiré, me'n fotia d'aquests que es queixen, ai pobrets.

N'estic fins asl pebrots de que s'exclamin aquests "pobres pobres", que fan valer que no són classe benestant, i ho expliquen dient que tenen una primera vivenda, una segona residència a mar o muntanya, un parell de pisos que van comprar en temps de vaques grosses per poder donar als fills, (alguns els tenen llogats) i "alguna altra petita propietat", que clar, si que si sumen patrimoni passen d'aquests 700.000 euros.

Doncs just és, que, si a mi, que cada més ja em cobren més del que és just, i a més m'abaixen el sou sense explicació ni preocupació per les meves migrades finances, i he de callar i seguir treballant (i ja sabeu que m'agrada), trobo de calaix que, a major patrimoni, més impostos.

Que es van comprar tot això, no pas la primera vivenda, no, les altres, per llogar, revendre i especular a petita escala, aprofitant la bombolla inmobiliària i ara n'hi ha que no tenen liquiditat? Bé, jo no vaig fer-ho i molts tampoc, ara, tots hem de pagar pels qui, en major o menor mesura van saber treure profit del moment.

Molts ja no recorden que, fa 10 anys, compraven un pis per 15 milions i al cap d'un mes, se'l venien per 25 i així de mà en mà. Doncs no em fan cap pena els qui ara estan amb pisos per declarar, que els tenen morts perquè el que volien era enriquir-se a costa d'altri, a la porra. Massa goluts, a costa de gent que necessitava una vivenda.

Com veieu, evidentment, me'n fotia, me'n fotia de l'escàndol que han muntat molts en sentir això del patrimoni, com si l'esforç de pagar la crisi només s'hagués de repartir entre els "mindundis" que no tenim res de tot això, només un sou, una casa de 26 anys rehipotecada per anar aguantant el negoci i moltes despeses que s'han de pagar sí o sí! Que si s'ha de passar per l'adreçador, o tots o cap. I per algú s'ha de començar, la propera és la cacera dels escapistes, que haurem de fer caure (no sé com!)

En fi, estic cansada. Molt. sobretot del cinisme i dels mentiders. No vull govern, àcrata, em declaro.

em declaro en fallida

Ai que no podré pagar el nou/vell impost, amb la de propietats que tinc i el sou que cobro, estic molt i molt espantada, pobre de mi, jo que sóc una de les 160.000 persones afortunades que tenen un patrimoni superior a 700.000 euros... La mare que els va parir, m'ha ben fotut, jo, que com diu el Mariano vivia de renda de les propietats heretades, pobreta de mi, ara no sé què faré...

"...con lo que tendrán que volver a declarar por patrimonio los contribuyentes con unos bienes totales cuyo valor supere el millón de euros..."

Aneu a cagar, i perdoneu-me l'expressió, només es posen dempeus quan els toquen la butxaca aquests vividors...

On és el sentit d'honorabilitat? Llavors hem hagut de passar un agost de desastre intentant avaluar el frau de la renda mínima de poc més de 400 euros per família? Quan invertiran les mateixes energies i esforços pels defraudadors?

Si algú entén aquesta doble moral escandalosa i criminal que me l'expliqui. Jo ja no tinc cap esperança en aquesta colla que surten als diaris i per desgràcia nostre es reparteixen ara tu, ara jo, el govern.

només s'aprèn a cops de sang?

Això sembla, llegeixo avui que l'ultradretà Partit del Progrés noruec s'ha enfonsat a les eleccions, passats dos mesos ja des de la massacre de l'illa d'Utoya.

Som així els humans, sembla que ens cal rebre molt, però molt i molt, i molt de prop per reaccionar, per posicionar-nos, per prendre nous rumbs.

Potser doncs, les sentències adverses, les vergonyoses mesures que els mandataris empren per contentar allò que els poders a l'ombra reclamen, ens serà d'alguna utilitat. I si arriba el moment que hi ha més aturats que treballadors? I si arriba el dia que no tinguem accés a la sanitat? I si arriba el dia que (com ara) 3 valguin més que milers de milers per assassinar una llengua?

Poc a poc, però ferms, arriben els extremismes que van renéixer un onze de setembre de fa 10 anys a nivell mundial. Només necessitaven un cop terrible i ben muntat per instal·lar la política de la por, encetar guerres i desviar el gruix de les despeses i encara més i més, a combatre reals o imaginaris enemics (que abans havien sigut amics).

Bé, aquí tenim el que ens mereixem, després de tant abaixar el cap. En general. Només amb la revolta global ens en podem sortir, independència i autogestió, i potser, només potser, veurem un foradet de la mida d'una agulla.

És que per molt respecte que em mereixi el senyor Pep Guardiola, som molts que ens aixequem al matí i anem a treballar,(quin goig) i ens esforcem, i vinga i som-hi, i normalment, som els qui rebem primer, tenim una nòmina (i sort) i ningú ens salva de ser carn de canó. És que no tenim els sous del jugadors, sr. Guardiola, ni el seu, segur. I amb tot el respecte, ni patrocinadors ni assegurances milionàries. Ni som banquers, ni burgesos de patrimoni incomptable. I n'estem farts.

quan una propaganda pot ser genial...

quan una propaganda pot ensenyar, educar i transmetre valors...

va bé tenir sorpreses inesperades..., si traieu el final, segur que es pot fer servir a l'escola...

40 anys i encara som menystinguts.

Emoció a flor de pell pels cors catalans, tinguin la pell que tinguin, siguin d'on siguin, molts foranis entenen millor que els veïns castellans que Catalunya és un país, i com a tal, es mereix respecte i honor, llibertat i reconeixement.

la llengua per bandera

només salvarem el país si salvem la llengua, i la llengua només es pot salvar a l'escola i emprant-la sense recança ni vergonya, que ningú ens faci avergonyir del fet de ser catalans.

només amb la llengua podem tenir consciència de pertinença a un país i una cultura.

o aquest

per cert, algú em pot dir com fer que surtin grans? de la mida del Wordle, com es veuen en pantalla?

conte a la platja

La mare, embarassada i preciosa, amanyaga el fill que serà el gran, mentre l'abriga amb una tovallola. El nen deu tenir uns 5 o 6 anyets, és bufó i es veu tranquil.

La mare l'abraça i el nen li demana que li expliqui un conte.

La mare comença i jo, de fet, m'esforço per escoltar i entendre, quan m'adono que li està explicant la Caputxeta Vermella. Vaja, un clàssic, així que gairebé desconnecto, fins que...

-Mira, Caputxeta, tu vas per aquest camí i jo per l'altre -li diu el llop, però l'enganya, li diu que passi pel camí més llarg...

-i no té això del papa, el gepeesse?

-........no, Ferran, això era fa molt temps! Doncs és clar, el llop arriba primer a ca l'àvia i entra sense que ella...

-i no tenia l'alarma posada?

-........no, és que era fa moooooooooooolts anys, Ferran, no hi havia alarmes!

-que burros mama!

-........doncs, això que l'àvia s'amaga a l'armari i el llop es posa la camisa de dormir de l'àvia i el gorro i es tapa fins...

-l'àvia portava un gorro per dormir?

-Sí! abans en duien! I arriba la Caputxeta i li diu, àvia, quina veu tan ronca que tens!

-No pot ser que no vegi que és un llop, i a més un llop no es posa al llit, un gos potser sí!

La mama ha quedat tan cansada que ha acabat cridant el pare que acabés d'explicar-li el conte!

endavant les atxes!

Diumenge, farem el que pertoca com a país que som.

Dilluns, farem el que cal fer com a mestres que som.

Aneu aquí si us voleu adherir al manifest de l'escola en català.

Jo ja ho he fet!

"Ab aquesta atxa yo haguera mort al emperador," (Tirant)
Com que ho saben, saben que la millor eina d'un país és la seva llengua, que la fa obtenir i servar un tret identitari, nosaltres l'hem d'emprar com el que és, la nostra manera de pensar, de viure, de comunicar-nos, ha de ser la nostra destral per mantenir la lluita del país que volem. Endavant les atxes!

Sí, sovint s'ha posat per davant el significat d'atxa, com una mena de ciri amb quatre blens que es cremen alhora. En tot cas, per nosaltres, els quatre blens són les quatre barres, però la nostra taxa, és la llengua, i el domini on no la bandejarem mai, a part del carrer, és l'escola.

AlcoverMoll
1. ATXA f. ant. Destral; cast. hacha. Haja a tenir... un glavi, una atxa e daga o espuntó, doc. segle XIV (Col. Bof. vi, 73). Ab aquesta atxa yo haguera mort al emperador, Tirant, c. 218. Volch-li donar ab una atxa per lo ventre al dit sent Julià, Vida St. Jul. 320. Etim.: del fr. hache, mat. sign., que ve del germ. hapja ‘dalla’.

DIEC 2
f. [DE] Arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb la destral, de la qual prengué l’origen.
3 [LC] endavant les atxes Expressió per a indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats, o la resignació que vagi endavant una cosa que voldríem evitar.

em plau comunicar-vos...

...que totes les persones que citaré (no em feu posar enllaços, sisplau), han entrat i fet d'aquesta, casa seva per un mes.

Jesús Ma Tibau, Joan, McAbeu, Garbí24, Vpàmies, Clídice, Xènia, Joana, Barbollaire, Montse, Antón, Miquel Casellas, El Porquet, Josep Ma Yago, Adal, Ferran, SM, JpMerch, Iaiapunkarra, AlfredRussell, Jordi Dorca, Gatot, Meriké, Té la ma Maria, Helena Bonals, Nerim, Aspa, Onatge, Mon, Deomises, Jomateixa, Teresa, Elfrelang, Xexu, Puji, Stòrico, El veí de dalt, Sargantana, Rits, Fanal Blau, Yraya, Joana, Abogada en BCN, Aris, Vicicle, Assumpta, Carme, Cantireta, Jaume C i B, i jo!

50!!!
és per a mi motiu de profunda satisfacció... (hihihi, tot remenant la mà amunt i avall)
repetirem!
per cert, rellegint papers, he trobat aquesta cita, ben viva avui...

"Jo declaro que la justícia no és altra cosa que la conveniència del més fort" Plató.

Fuentes? maleducat i nefast periodista!

Si algú ens ha demostrat que és un gran maleducat, un presentador i periodista partidista, és el senyor Fuentes aquest matí a CatalunyaRàdio.

Ha entrevistat Vicenç Navarro, i ha tingut la barra de no deixar explicar ni argumentar el senyor Navarro cada vegada que aquest es disposava a parlar de les seves propostes econòmiques.

Vergonyosa actuació, senyor Fuentes, vergonyosa. No li ha deixat explicar el model que proposa ni l'ha deixat acabar gairebé cap frase sense interrompre'l.

Això no és un presentador d'una emissora pública. Ai, me n'oblidava, la pública està governada i "ideologitzada" per un govern gairebé neoliberal, i el senyor Navarro és un indignat com jo. Cada vegada que ell intentava donar explicacions, en Fuentes el tallava, prepotent, menyspreant, intentant que l'altre donés la resposta que ell volia.

Vergonya em fa sentir algú que tufa tant cap a la dreta i no és partidari de l'expressió lliure dels seus convidats. Vergonya i de les grosses que es cregui un ésser superior davant d'una persona gran, coneguda com a experta, però amb un pensament força divergent del que ara ens governa. Un temps perdut pels qui escoltem la ràdio.

(trobareu l'audio a la web de catràdio, no me n'he sortit de penjar-lo, però ho tornaré intentar)

milers de gràcies!

Durant aquest mes que he obert amb goig la porta, molts, però molts, heu fet d'aquesta la vostra casa per dir el que heu volgut.

He gaudit, he disfrutat, m'he sentit acompanyada, m'ha agradat molt l'experiència.

He comprovat que sou bona gent, cosa que ja sabia.

He decidit que és una experiència enriquidora, per repetir. Aquest vespre, quan faci recompte, sé que tindré una grata sorpresa, sou molts els qui heu pogut i volgut acceptar el convit.

Ara tornarem a les lluites, a la feina, a fer el cor fort i encarar l'hivern com un lleó. Amb les urpes a punt. I també les moixaines, per qui se les guanyi.

Gràcies, de tot cor.

La llengua i jo ( 4)

ECSLIPSI : posta d'un astre gens estètica.

HIPOTÈTRICA : por irracional a signar un paper que et casa amb el banc per a tota la vida.

POEFIGA : confecció de rimes eròtiques destinades a aconseguir el favor de la parenta.

blindada per la raó

Estic tan, però tan espantada, que ja veieu, ni d'escriure tinc esma.

Estem inmersos en un vòrtex tan horrible, que no crec que sapiguem ni poguem aturar el xuclador.

I s'acosta el 20 N. Qui votarem? Està clar, cap dels majoritaris. Cap, si és que volem que hi hagi diferents veus, ni que siguin poques, al govern colonitzador.

Aquest país nostre mai havia estat com ara, vaja, ens cal recular al franquisme per tenir una situació de l'ai al cor semblant a aquesta.

I tot amb la suposada bandera de la democràcia, vaja quina punyetera merda. No es podia tocar la constitució i la toquen per fotre'ns. I per reblar el clau, la destralada de la llengua. Mai un cop de destral havia anat tan directe al cor d'un país, limitar la llengua, assetjar-nos, amenaçar-nos, prohibir-nos, però que s'han cregut els grans fills de puta?

Jo tinc una llengua i un país, i mal que em fotin al carrer, no deixaré d'explicar-me, comunicar-me, educar i ensenyar com sé i penso, en català. Tot el que siguin d'altres llengües per aprendre, les respectaré i compliré amb els horaris, els que pertoquen a les segones llengües. I prou. I massa, que al carrer, sobretot als llocs grans, ja domina el castellà. Castellà, que no espanyol.

I que no em vinguin amb les hòsties de la comunicació, sisplau. Amb els blablabla de que el que cal és entendre's. Prou que els entenem. Cal que ara ens entenguin a nosaltres. Ja n'hi ha prou d'abaixar el cap. Ja n'hi ha prou de tanta bajanada unionista. A veure com actua aquest govern que va prometre que ara sí que sortiríem de tots els pous. De moment, ja sabem amb qui han pactat, i ara els han donat pel sac. N'aprendran?

Una altra sentència contra la llengua catalana

Una altra sentència contra la llengua catalana

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet pública una sentència favorable al grupuscle ultradretà espanyolista Convivència Cívica Catalana en contra de l'aplicació de la immersió lingüística. És una sentència més en contra de la llengua catalana dictada per uns tribunals que continuen defensant una idea d'Espanya sinistra, que ens intenta transportar a temps predemocràtics.

Catalunya continua vivint una situació anormal en què la llengua pròpia del país continua patint el setge de les institucions d'un Estat que ni en democràcia ha estat capaç d'assumir que altres pobles tenen altres llengües i que és un empobriment cultural intentar “reduir-los a les lleis i els costums de Castella” com deia l'infame decret de Nova Planta.

Aquella idea que ja venia de lluny, d'anar assimilant els pobles i convertint-los en part de Castella està ben viva en les ments de molts dirigents polítics espanyols, jutges i personatges sinistres més coneguts per la seva activitat política lligada a la ultradreta i la catalanofòbia com el president del Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja, que no pas per la seva activitat professional.

La sentència insisteix en el fet que el castellà ha d'estar pel damunt del català a Catalunya, res de nou sota el Sol. Cal dir, que en el passat Caja i la seva camarilla feixista havien presentat demandes contra la immersió lingüística i que unes vegades havien perdut, altres havien guanyat, per tant, és evident que els jutges no tenen una posició clara en aquest assumpte, però Caja i la seva camarilla van presentant demandes i si els toca un jutge amb les seves idees, bingo.

El període democràtic no ha servit de gaire per fer desaparèixer l'esperit uniformador castellà, és més, sembla que com una mala herba brota més fort. I aviat el govern espanyol estarà en mans d'un partit que té un concepte d'Espanya que és el mateix del règim franquista.

Mentre no tinguem un Estat propi haurem de resistir els embats del nacionalisme espanyol contra la llengua i les nostres institucions, i no acatar sentències dictades per l'esperit de Felip V.

El govern català hauria d'actuar en sentit invers, cada sentència contra la llengua catalana hauria de ser resposta amb una disminució de la presència del castellà a l'ensenyament i a l'administració pública.

L'Estat espanyol intenta imposar ara amb sentències allò que règims totalitaris van imposar-nos amb decrets i lleis. La (presumpta) democràcia espanyola hauria d'anar eliminant els tics autoritaris i uniformadors dels règims precedents. Si aquells règims autoritaris van aplicar-se amb delit a la persecució d'una llengua, la democràcia hauria d'haver significat que l'Estat espanyol (en període democràtic) s'hi esforcés en la seva defensa, però ja podem veure que aquesta (presumpta) democràcia espanyola està empeltada dels mateixos tics autoritaris i uniformadors dels règims que la van precedir en el tema lingüístic, i molt especialment en el que fa referència a la llengua catalana.

El Parlament de Catalunya hauria de ser contundent en aquest assumpte, no només deixant clar que no s'acatarà aquesta sentència ni cap altra similar, sinó també condemnant sense ambigüitats qualsevol atac contra la llengua catalana, vingui aquest atac d'organitzacions ultradretanes espanyolistes, de partits polítics espanyols, de tribunals espanyols o vingui d'on vingui.

Se'ls hauria de deixar clar que aquestes accions sigui la sentència del TSJC o del TC són vistes com una agressió amb el mateix esperit repressiu que les lleis franquistes i els decrets borbònics.

A Convivència Cívica Catalana, organització ultradretana creada per defensar els interessos d'una minoria d'espanyols, unes vint famílies aproximadament, que ha fet de l'atac a la immersió lingüística la seva única raó de ser, se li hauria de dir, a ells i als seus associats, que si tan incòmodes estan vivint a Catalunya pel fet que a les escoles la llengua catalana sigui la llengua vehicular de l'ensenyament ningú els impedeix fer les maletes i volar a contrades on la llengua catalana sigui desconeguda. No crec que aquí plori ningú veient-los marxar. El que no és acceptable és que vint famílies inadaptades i amb el coco menjat per Caja i la seva camarilla pretenguin imposar a la resta de la societat catalana el que a ells els doni la gana. Ningú els obliga a viure entre nosaltres si pel que sembla se senten tan incòmodes aquí, però si es queden respectin el que hi ha, vostès han vingut a viure a Catalunya, desconec les raons d'aquesta decisió, són vostès qui han d'integrar-se a la nostra societat, no intentar que els jutges espanyols imposin via sentència allò que règims autoritaris espanyolistes, que han estat la gran epidèmia d'Espanya, han provat de fer: "reduir-nos a les lleis i els costums de Castella". Enlloc d'esperar a veure si algun jutge ens aconsegueix "reduir a les lleis i els costums de Castella", farien millor tota la patuleia de Convivència Cívica Catalana i altres grups lerrouxistes d'anar a viure a Castella, així viurien a la Castella original.

Alguns rics volen pagar més impostos

Alguns rics volen pagar més impostos

El primer va ser el milionari nord-americà Warren Buffett que va demanar al president Obama poder pagar més impostos. Buffett va ser durant uns anys l'home més ric del Món, fins que va ser substituït per Bill Gates en aquest rànquing. I l'exemple de Buffett l'han seguit un grup de milionaris francesos que han demanat al president Sarkozy poder contribuir a la sortida de la crisi pagant més impostos.

16 grans empresaris francesos van fer públic un manifest titulat “Taxez-nous” (Posi'ns impostos) en què demanen que s'instauri una contribució especial sobre les rendes més altes que serveixi per a reduir el dèficit i el deute públic i que permeti conservar el model econòmic i social francès. ¿Seguiran aquest exemple els rics d'altres països?. Ja ho veurem.

 

El problema

rau a la rel. En una perruqueria sento ( massa prop per al meu gust ) com algú amb filla i ja passada de la vintena m'adreça unes paraules desagradables: "Si tu em manessis que fes un treball sobre Catalunya, no te'l faria. Catalunya només és una comunitat autònoma dins d'Espanya, i la seva història depén de la d'Espanya, no en té de particular." Li faig veure que érem un país abans que E ens arravatés per la força els nostres drets ( ho celebrem diumenge 11 de setembre, feu memòria ) i tanca la conversa de patac.
La rel està podrida, ni metxes ni tints la poden dissimular. Mireu l'acudit de Kap a La Vanguàrdia, s'explica solet.

jo tampoc acataré aquesta sentència

Us animo a tots, pares/mares, a començar a presentar recursos al TC/TJ o a quina sigui l'entitat terrorista que està atacant el nostre país, la nostra llengua.

Per això, si us fan del castellà llengua vehicular a l'escola, comenceu a fer el mateix que l'infame partit de Ciutadans ha fet, i que sembla que ens ensenya un camí a seguir, resumint:

-protesteu amb fermesa per aconseguir que els vostres fills siguin acollits i ensenyats en la llengua materna catalana, la llengua del nostre país.

-si malgrat tot us imposen una altra llengua vehicular, amenaceu amb anar als tribunals per recollir el vostre dret constitucional, el reconeixement de la llengua catalana com a llengua oficial i vehicular d'aquest país.

-si a l'escola no us fan cas, apa, a denunciar i col·lapsar el sistema judicial.

Els mestres i les mestres que conec, i pel que sé la majoria dels mestres del nostre país, seguirem acatant la LEC, que és la nostra llei d'educació aprovada legalment.

SI VOLEN, QUE VINGUIN, QUE ENS TROBARAN ARMATS AMB EL CATALÀ PER BANDERA.

Casament ( i 2 )

1. Infidelitat a la post de planxar mentre s'és a l'altar, a punt de dir "Sí ( m'equivoco?)".

2. Unió amb arròs covat del cos i les neurones, sovint beneïda per les sogres respectives.

3. Història de l'art amb pa d'àngel i arròs sense gambes.

4. Minva exagerada de la capacitat de seducció d'un mateix, exaltació de la pa(r)ella dels diumenges a casa dels pares de l'enemic.

5. Lectura de llibres excels mentre se pensa en nòvios antics.

I ja no en sé més!

això sí, això és terrorisme

El nou article 135 de la constitució acaba de reblar el clau del terrorisme institucional, el terrorisme d'estat, el que acaba de sotmetre per llei supema qualsevol iniciativa adreçada a potenciar els drets socials, el mal anomenat estat del benestar. Mal anomenat, perquè sembla que benestar signifiqui una cosa molt diferent de la que és en realitat. Benestar només significa viure dignament, que per això es paguen impostos, que no ens regalen res.

M'indigna que ens tractin com canalla, pensant que no entenem. Sí que ho entenem, i molt clar. Benestar és el que jo he de rebre a canvi del que pago. I que no em vinguin amb mandangues que "molts reben i no han pagat mai". Sí, alguns, és cert, però aquests no han col·lapsat l'economia, que facin pagar proporcionalment, com és de llei, i que paguin els qui segueixen vivint dels beneficis de benestants o lladres de tota la vida sense fotre ni brot.

I aquí ens han acabt de retallar el poc que no ens podien negar. Tal com queda redactat el nou article, la prioritat de les comunitats, dels governs, serà pagar el deute i els interessos generats pel deute, a qualsevol preu. La tendència evident, la que patim tots, socialitzar el deute, privatitzar el guany, queda ara consagrada constitucionalment.

Quan es demostri (i els resultarà fàcil fer-ho creure) que el dèficit no pot ser assumit per l'estat, per manca d'ingresos, per exemple, com que allò que es prioritza és retornar el deute i els interessos, tot el que depèn de les arques públiques, sanitat, educació, pensions, ajut als dependents..., vull dir, serveis bàsics, restarà a mercè del vent, tal com ja s'ja començat a fer ara. La prioritat és satisfer "els mercats", la seva fagocitat, però no ens enganyem, els mercats, aquest eufemisme que va bé per no dir res, té noms. Són aquests qui cal desenmascarar.

Una mostra de com anirà l'articulat:

1. Todas las Administraciones Públicas adecuarán sus actuaciones al principio de estabilidad presupuestaria.
2. El Estado y las Comunidades Autónomas no podrán incurrir en un déficit estructural que supere los márgenes establecidos, en su caso, por la Unión Europea para sus Estados Miembros.
Una Ley Orgánica fijará el déficit estructural máximo permitido al Estado y a las Comunidades Autónomas, en relación con su producto interior bruto. Las Entidades Locales deberán presentar equilibrio presupuestario.
3. El Estado y las Comunidades Autónomas habrán de estar autorizados por Ley para emitir deuda pública o contraer crédito
Los créditos para satisfacer los intereses y el capital de la deuda pública de las Administraciones se entenderán siempre incluidos en el estado de gastos de sus presupuestos y su pago gozará de prioridad absoluta. Estos créditos no podrán ser objeto de enmienda o modificación, mientras se ajusten a las condiciones de la Ley de emisión.
El volumen de deuda pública del conjunto de las Administraciones Públicas en relación al producto interior bruto del Estado no podrá superar el valor de referencia establecido en el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea.
4. Los límites de déficit estructural y de volumen de deuda pública sólo podrán superarse en caso de catástrofes naturales, recesión económica o situaciones de emergencia extraordinaria que escapen al control del Estado y perjudiquen considerablemente la situación financiera o la sostenibilidad económica o social del Estado, apreciadas por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso de los Diputados.
5. Una Ley Orgánica desarrollará los principios ...

QUÈ, SORTIM AL CARRER JA?

Casa+ment

Matrimoni forçat entre la immobiliària física i les quatre parets neuronals de la terrassa humana, que no augura res de bo després del vals nupcial, o la conga entre amics. Val per a un kiki en dissabte, abans d'anar al súper!

pintura ràpida casolana (per encàrrec)

els inicis, primer pinto de blanc la super guardiola de terrissa, i començo a potinejar...
m'estalvio les taques a terra, als diaris, i les pifiades, finalment, és així d'una banda...


he d'arreglar l'esquerda que comunica el sol i el sòl...(per comparar el tamany, mireu el plat que em feia de paleta, això ahir a la nit fins a les tantes...)



i això és el darrere, o el que sigui...entremig hi ha prat i floretes... (ara sí, pinto ous d'estruç i també guardioles! ja puc obrir botiga de rampoines)



(No sé si la trencaran seguint les instruccions de poder recompondre-la fent una mena de trencaclosques, depèn de si els calen ara els calerons o poden esperar... jo ja he fet l'encàrrec!)





Un altre afegit: mentre jo estava tota cofoia escoltant el gran Carles Monereo parlant d'avaluació de competències bàsiques (una manera de dir que si avalues bé, ensenyaràs millor, que si poses els alumnes en situacions de vida i resolució de problemes diaris, els ensenyes a ser socialment competents... i un llarg etc!), ens estant donant pel sac en tots els àmbits. El darrer, el de la llengua per enéssima vegada. Vaga general ARA MATEIX!

enfeinada amb il·lusió (i amb alegria)

demà espero poder-vos ensenyar una super guardiola de terrissa que estic pintant per una col·lega que se'ns casa... el problema és que està plena de calerons en moneda i pesa un ou i mig!

espero i desitjo que no entri aquí (glups), però, no ho crec, el casament és dissabte i va de cul!

Cantireta! no tens pas una definició boja per casament? va , a veure si s'anima algú i fa una contradefinició o desdefinició com les anomena el sr. Tibau!

La llengua i jo ( 3 )

DIVULVACIÓ : esbombament als 4 vents de les virtuts de la part íntima femenina de la parenta ( o amiga íntima )

FORMIGADOR : pervers sexual que té la dèria de fer l'amor a una formiga ( o a la colònia sencera, depèn de les ganes )

CREMINAR : caminar calant foc per on es passa.