de la impotència...

De la impotència no se'n pot treure cap més lliçó que la humilitat de l'altre, aprendre de com gestiona l'èxit el contrari i fonamentalment el to i l'educació, i això ahir ho haurien d'haver après aquella colla de blancs que jugaven, malament i venuts, acostumats a anar a batzegades i a colpir per la força, no pas per l'art del saber fer.

Deia un mig o molt en broma, que no sabia que ahir es feia un entrenament amb públic i amb cons de color blanc. I això vam veure. Llàstima que hi ha qui només sap donar la cara quan guanya, i que es tanca com un covard al vestidor quan perd.

No parlem només del joc, sinó de la forma i el fons. I en això mai ens guanyarà ningú.

duel (escolto la ràdio)

Catalunya blava?
Noooooooooooooooooooooooo!!!

Ara, pocs recorden ahir... per mi que va ser una maniobra això de canviar el duel al dilluns...

Calla, que diu que ja surten!

catalunya de color blau, sencera sencera sencera...

i dic jo, el blau, és el color de qui?, vull dir, és el color de campanya d'un altre grup...

i dic jo, amb la que cau, cal com a primera mesura dir que fora impost de successions per les rendes més altes (que eren les úniques que quedaven com a reserva de cobrament)? fa falta que entri pasta, no? em temo que seguirem pagant nosaltres, no oblidem que aquests són tradicionalment gent que estan bé... i com deia molt bé el veí, a que no parlen més de Millet? Com s'ho han fet per tapar les vergonyes durant la campanya?

bé, si més no ja es veu que fora la lògica i justa iniciativa de que pagui més qui més tingui...

i mentrestant, el TC va admetent a tràmit més i més demandes del PP... (la llengua, els toros, el model d'inmersió...)

sort que diuen que per ressorgir s'ha de caure ben fons, molt al fons... així que, endavant, visca la terra!

a més desastre, més cap a la dreta

Gairebé confirmat.
Els qui he votat ni un escó.
Els propers amb qui tinc cert acostament, perden, però menys.
Els qui sempre han venut fum, hòstia grossa.
Els qui han governat, hòstia, cremats.
I els conservadors, digues-li PP, digues-li CIU amunt amunt!

I d'això, ja ens podem anar preparant pel govern de la dreta en tots els àmbits.

Ai, si l'Ernest Lluch aixequés el cap, pobre...

Afegit després de sentir comentaris...tenim el que ens mereixem, diuen... quants han abandonat els seus principis avui?

preparats...?

Per abans d'anar a votar, ànims!

Per després de la votació, a l'hora difícil dels escrutinis...

sigui com sigui, voteu pensant en un canvi social necessari i possible.
parem la caiguda al buit!

sense títol (tonteria)

som tan il·lusos, que fins i tot en el futbol, imaginem que no ens fotran cap gol...

(ah, he decidit augmentar-me la dosi, ja n'hi ha prou, no patiu, tinc permís del metge)

disculpeu-me que vomiti...

campanya electoral, zero (en canvi despesa milionària)
propostes concretes, zero (les dels "grans" partits, vull dir)
possibilitats reals de dur a terme les bones intencions, zero
polítics amb bones intencions, <> 1.000 (per posar un número)
possibilitats de que es tirin endavant, zero (o < 1)
sortides per la classe treballadora <0
sortides per la classe política, qualsevol, van canviant de càrrec i de seient.

resum: misèria
futur: el que la Merkel desitgi

apa, bona nit i tapa't, que avui tinc molt mal dia.


ai, m'oblidava del darrer negoci, 5 milions d'euros per vendre els seus llibres, que es destinen a la seva obra, que es al seu torn dedica els diners a estudiar la seva pròpia obra (mireu aquí), d'això se'n diu caritat.

mai és tard...

lluita que lluita a veure si aconseguim despertar curiositat, resulta que ahir, em sembla que per primera vegada, algú es va engrescar a fer alguna pregunta de manera espontània durant la trobada de la tarda...

jo que m'emociono,i no em faig pregar ni un segon...

-jo tinc una pregunta!

-digues Daniel.

-com va començar el món?

-..................(silenci)................ostres, Daniel m'has fet la pregunta del milió!

-que vol dir la pregunta del milió?

-doncs que és una pregunta molt difícil de respondre!

-i per què?

-mira, és que encara ara no tothom està d'acord en com va anar tot plegat...parlem de fa molts milions d'anys, eh? i és molt difícil d'explicar... (i jo ho intento...)

-i com saben que l'univers encara "s'escampa"?

-noi, hi ha unes màquines molt molt especials, i amb elles veuen fins molt més enllà del que veiem nosaltres...si de cas buscaré un documental, d'acord?

sense descans, una em diu,

-i quina és l'estrella que és més lluny?

no puc encara respondre quan salta un altre i aixeca el dit.

-i com es va fer el primer home?

-..............caram, nois, heu tardat però necessitarem temps per explicar tot això...sabeu què? fem un descans i ...

-però explica'ns d'on va sortir el primer "home"!

-potser podria ser la primera dona, no?

vaja, després d'intentar fer el simi, baixar del suposat arbre, fer veure que provo d'aixecar el cos per veure enllà, intento explicar els avantatges d'anar dempeus enlloc d'anar a quatre grapes... vam acabar fent jocs de càlcul...què voleu, no sempre un se'n pot sortir de tot...

orgull (a mi l'idiota que va inventar això de ninis)

nissaga de carnissers, el pare de tota la vida, hereu de les receptes de la seva mare, aprenent de l'afany del seu pare...

els meus fills, ajudant ara que som en mal temps, perfectament entenedors del que és una família i una obligació... i que no em parlin de ninis, que me'ls menjo, un estudia i treballa quan pot, l'altre el van arrossegar fora del sistema i estudiaria i treballaria i ho fa quan pot...

qui no estaria cofoi i orgullós d'aquests fills?

quants fills es posarien així a ajudar el seu pare en una feina tan sacrificada?
ei, i hi ha xicotes que els esperen, i sortides que volen fer...

qui gosaria parlar de la falta de ganes, de la mala disposició a fer i practicar, d'aprendre oficis dels nois i noies? com parlen i generalitzen tan alegrement? què en saben de cadascuna de les seves situacions particulars?

els meus són com tots, bandarres quan convé, sortidors sempre que poden, han fet i faran bogeries, practiquen esport amb tot l'esforç i a més són bons fent-ho, amb ganes i il·lusió, i, si el món que troben no fos com és, ara mateix segur que podrien guanyar-se uns calerons...

el gran està desencisat de moltes coses d'aquest món, el petit està desenganyat del món escolar (i té tota la raó, si ara tornés a viure el que vam viure, jo em sé d'algú que seria denunciat, però vam tenir més sentit de l'honradesa que no pas ells (i ja sabeu que sóc de l'ofici)
avui, en arribar de l'escola i veure'ls així, m'han fet sentir orgullosa de ser la seva mare...


apa, ja ho he dit!

i no és bonic, tanta unió?

CiU i PP salven un monument franquista a Tortosa

CiU i PP, socis al govern municipal de Tortosa, van impedir ahir, després un ple tens, que el monument franquista més gran dels que encara queden dempeus a Catalunya, que commemora la Batalla de l'Ebre a la capital del Baix Ebre, fos desmantellat.
A les comarques ebrenques encara perduren 143 símbols franquistes, segons el cens elaborat pel Memorial Democràtic, i el més simbòlic, el de Tortosa, continuarà intacte després de 40 anys gràcies a la votació al consistori que n'evitarà la retirada.

LLegiu aquí

abans del debat ja estava muntat

Quina pena de "debat", però quina pena... l'un, en el paper de president, ni es digna se respondre, amb el seu rictus sorneguer i cregut de si mateix, el President llegeix xifres de coses fetes (sort que va planta cara al miserable que li va donar la bufa de parlar en castellà), i el mateix amb la Meravelles, que ja em perdonarà, però que s'ho faci mirar, la vedette... el Puigcercós rebaixant el to i posant-li la catifa al Mas i l'Herrera, capcot, en el seu discurs sense moure's ni un cm (llàstima del Saura, senyor, que vostè sembla honest) I, repeteixo, el reietó sense remoure's el tupè, no parlem gaire que ja ho tenim guanyat... quina trepa de trepes...

tinc unes ganes de veure els pactes i veure també com cauen les caretes...

no agraden les veritats...

venuts a un miratge, l'ara anomenat vot nacionalista (que no d'esquerres, ben al contrari) ja sembla tenir la majoria absoluta...

i com ho faràs, tu que creus amb el cor a la mà, que (com li diuen a l'icat) l'ArturGas, et demostri que la independència se li'n fot tres cogombres, i només mira pel seu fi personal des de fa molts anys, arribar a ser "Mister President"? Mira la foto, vés on el trobes...


i com sortiràs de l'atzucac si ells (escolta, vas sentir el senyor Duran LLeida?) tampoc estan d'acord en les polítiques (suposades, que no han dit res clar) ... tenen mil contactes, però els més importants són els de l'elit capitalista i conservadora.


UIX, ME N'OBLIDAVA, HAN ENSENYAT A VOTAR A 2000 INMIGRANTS! ELLS, POBRETS, TAN CURTS DE GAMBALS QUE NO SABEN QUÈ ÉS VOTAR... FLAGRANT ENGANY, COM A QUALSEVOL PAÍS DELS QUI NO ANOMENEM, SAP BÉ COM DIRIGIR EL VOT...

i ens agafem a un ferro roent, perquè ens ha corsecat la por...


no agrada segons quina lectura, perquè t'adones, al teu fons , més fons del fons del fons, que estan jugant amb tu, i ens estimem més de vegades tancar els ulls i deixar fluir segons quins somnis...

però no t'enganyis, aquests no faran res pel poble... per ells, tot!

"VOTAR EL MAL MENOR, ÉS ASSEGURAR EN UN FUTUR NO MASSA LLUNYÀ L'ARRIBAR AL MAL MAJOR" (una de les frases dels membres de la candidatura Des De Baix)

refent un vell poema

potser si dic que ens cal escampar els esperpèntics,

els quasi reis, els dogmàtics i molts cínics,

els malvats i els venedors de fums,

-ens volen fer creure allò que no és possible-

potser, d'espant,

el teu esguard es mostrarà disconforme

i farà estralls
d'aquestes matusseres paraules meves
però jo perdré també les formes en tot allò
que no és llegible, si més no, directament...
que tu, intel.ligentment, savi com ets,
en una subjectiva consciència universal,
li donaràs un deix de percepció
ho exposo clar, les formes que transformen
allò que hom voldria ser, que té dins
i que tants malcostums encotillen
uniformitzant amb correcció dogmàtica
assenyalant els perversos pervertidors...

.
necessitem l’aire per escampar
modes ja perdudes, un gel que cal trencar
per dir a cor obert allò que un vol, i sent i pensa...

que aquell forat sigui el vòrtex

que amagui el forat negre

on desapareguin els botxins...

-els del passat i els futuribles-
:

des...filant

.

còlera (en les dues accepcions)

Penso en aquella foto d'una mare goril·la que va traginar dies i dies el seu nadó mort a l'esquena, sense deixar-lo, com si li pogués tornar la vida.

Els parents simis semblen més humans.

Ara que la malaltia traspassa fronteres,(ara sí, correm-hi tots) ja s'afanyaran a posar tota mena de barreres i buscar ràpid aturar l'epidèmia, no pas pels desnonats d'Haití, només per protegir les que senten com a propis, ai que no arribi a EEUU, que tot seran mesures extraordinàries i els calers sortiran de sota les pedres... aquesta és l'epidèmia, sí, i on és l'OMS?

:
:

Còlera, la que sentim els qui hem de veure (i gairebé ens costa de creure) fins on la humanitat ha deixat de ser humana.

Còlera, quan sembla que l'únic que preocupa són la borsa i els bancs.

Còlera, quan comences a sospitar que som a la voràgine de la por a perdre el poc que ens queda, perquè així ens ho venen, volen que ens ho creiem i em sembla que ho fan ben gros a mida (crida crida que al final serà com si fos així de desastrós).

Còlera, perquè ens fan viure amb tanta por, com titelles a les seves mans, per tal que acceptem qualsevol cosa, repeteixo, QUALSEVOL COSA, com una almoina per no quedar, nosaltres també, abandonats a la nostra sort.

Aquesta és l'altra, la ràbia fins el darrer sospir, amb la impotència per maleta.

:

No els perdonarem mai, perquè aquests, SI SABEN EL QUE FAN...

ja ho tinc clar...

Digueu el que volgueu, però ara ho tinc clar, sóc antisistema.

Acabo d'escoltar un debat gravat, (si us interessa ja us diré on) i he arribat a la conclusió que sí, que sóc antisistema. Perquè el sistema que ens governa és corrupte, malvat, segregador, criminalitzador dels dissidents.

-El sistema actual no m'agrada, ni a nivell polític, ni econòmic ni social.

-L'escalada ferotge cap a la repressió de les veus emergents que clamen pel dret a la pau, a la vida digna, a un treball (i tot un llarg etcètera) em fa cada vegada més por.

-La transformació ideològica del primer món anant cada vegada més cap a una dreta (segons com ultradreta) que es menja drets conquerits amb suor, morts i llàgrimes.

I quan veig com assistim impassibles a l'aixafament dels pobles (llegiu ara mateix el poble saharaui), a l'abandó dels desnonats (llegiu Haití), als ulls tancats cap al seguit de silencis tàcits d'allò que fa Israel amb els assentaments, la Xina amb els dissidents, la segregació dins el seu propi país del poble romaní (nens gitanos en escoles separades, sense contacte) ...I plego, la llista és eterna.

Per això, ho tinc clar. Sóc antisistema. Amb goig i ganes.

Per cert, una pregunta per recordar la visita del Papa, Jesús, aquell de qui em parlava la meva mare i la catequesi, era antisistema?

Relats Conjunts. Estacio Espacial Internacional

No els sobrava res, però van ser capaços d’enginyar-se-les per foragitar d’una vegada els carcamals.
La recollida d’euros es va fer durant un parell d’anys, sense soroll, un boca orella, que tothom controla els twiters i els facebook i totes les xarxes socials, però recollir un simbòlic donatiu per tan bona causa, fou d’allò més senzill.

:
Un sobret irresistible els comunicava que podien acompanyar el senyor de la Bruixa d’Or en el seu passeig espacial. No els calia gaire res, la Companyia s’encarregava de tot.
Convenientment escrit, l’esquer era llaminer.
-Només els escollits pel carisma i la representació nacional- deia en un dels paràgrafs.

:
Cap d’ell va poder resistir la temptació. Caram, una projecció estelar és el màxim que busca un polític. I què millor que una estada a l’espai exterior, ni que fos ancorats en una òrbita fixa?

:
No sabien que era un viatge sense retorn. L’estació presentava desgast i s’esperava fallida, així que seria una de tantes deixalles surant a l’espai. Tampoc sabien que es va suspendre la gravitació artificial i que hi havia poca reserva de menjar concentrat i encapsulat. Ni reserves d'aire suficient per cap temporada llarga. Qui sap, potser encara els quedaria temps per reflexionar...

:

Busca'm

Foto de decorat amb la cobla pintada en "porexpan". Records. La vida ens ha ferit.

:

Cap a les sis ja feia el sopar. tenia gent a casa i em vaig posar a fer un "plat estrella" per ells, deliciosos espaguettis amb molta ceba caramelitzada, moixernons a dojo, olives negres esbocinades i un punt de tomata feta a part amb herbetes (eneld, estragó, alfàbrega, romaní, orenga i nou moscada). Tot ha de coure suau i lent, (mentre penses), i no es barreja en calent, en fred, un punt de formatge i a gratinar. He de dir que algú es va aixecar de taula i em va fer un petó, o sigui que...

:

La conversa estrella, a qui votaràs? No em vaig poder estar de posar damunt la taula (els espaguettis ja no hi eren) una comparativa entre el programa de CIU i el del PP. Tret del tractament de la llengua i un lleuger matís de país (CIU mai farà un referèndum, i els altres ni se'l plantegen), els enfocaments econòmics i les polítiques fiscals, així com el suport a determinades polítiques d'ocupament i suport a segons quines empreses, són gairebé calcats. Una ideologia molt de dretes, un enfocament ideológic molt liberal, la qual cosa no exclou pactes. I ningú sap qui votarà. Jo sí.

:

Mentre el Barça jugava, jo tenia un piló de fulls de treball dels nens entre mans, i em va venir al cap com era l'escola fa uns anys, i com de desmenjats ens hem tornat en moltes coses, com s'han anat esbocinant fins al no res certs reclams,i com influeix en les persones el tarannà global que vivim. Ens falta alegria compartida, ens falta aquell sentiment que l'escola era un xic nostra. El mateix que falta arreu. I més si pensem en la classe política.

:

I avui, obro el correu i trobo que una meva amiga i companya m'envia fotos. Fotos del 2006. I els records em tornen en forma de riallades i feines comunes, de grup, de colla, que no sé si ara faríem. Aquests anys ens han ferit. Molt més del que em pensava.

:

en tres minuts

surts feta pols, desitjant el sofà i qualsevol cosa que et distregui, i llavors, a mig camí, un ull taronja inmens et crida...mira'm! ,

quan el cel encara és un xic blau

i necessites més que mai serenor

atures el cotxe al voral de la carretera (sense cadira, no fos cas), treus la màquina... el cel ja griseja, però de regal un vol d'ocells a contrallum es dibuixa mentre van a recer... just avui, aquell dia que has dit coses que no volies dir

no han passat ni cinc minuts, i ja saps que aquest és el regal d'avui, el que t'ha ofert la terra... i també saps quina serà la foto de capçalera del blog durant un temps, fins que els ulls s'hagin omplert del sol a la posta en un llarg dia de tardor, després d'una setmana de lluita, quan els principis es trontollen,
quan penses -redimoni, jo plego-
quan ja tens clar que aquest serà el millor moment del dia.

a punt d'entrar al no res

No res: campanya electoral.

Promeses? Mentides!Promeses? Ja!

-La "lluna en un cove" (malament, molts coves són foradats i algú s'embutxaca el que s'escola perls forats)

-L'"oru i el moru" (el primer no el tenen ni el tindran, el segon no el volen i menys el voldran, tret de quan necessiten el sàtrapa rei marroquí per arrambar, estossinar, tancar i apallissar fins la mort tota una població)

-"Dret a escollir" (engany flagrant, recorda, això ho prometen tots, i cadascun pensa en alguna premisa diferent, des de foragitar el català de les escoles i la vida pública a l'autodeterminació, la qual cosa ens confirma el sentit ple de la demagògia)

-Impulsar la creació de llocs de treball (juàs juàs, je je, hi hi, amb quines empreses? amb quins calers?)

-Habitatges socials i pels joves (si tots o gairebé són dels bancs, més mentides)

:

:

I és clar, qui s'atreveix a dir,

-Millor sanitat

-Millora dels serveis i la dotació a les escoles

-Sous dignes

-Jubilació digna i amb garanties de sobreviure sense problemes, atenció a la gent gran

-Igualtat d'oportunitats que vol dir garantir el dret de tots a l'accés i el gaudi de l'educació, el treball i la vida digna

-Esmerçar esforços per tal d'aconseguir que tots o la gran majoria dels nois i noies puguin acabar els estudis bàsics (si van més amunt millor) per no ser bandejats de la realitat social

-Potenciar la cultura, la solidaritat i la veritat clara i oberta, informació de tot el que es fa i es vol fer.

...(hi podeu afegir més somnis)...

:
:

Només ens caldria una mica de seny per saber invertir els diners i fer pressupostos adequats a les prioritats. Què collons foten invertint en armaments, guerres i soldats? Amb tots els respectes, perquè hem de dotar iberoamèrica amb fons per a l'educació? Què carai fotem gastant tant en repressió (llegiu policia) i res en educació preventiva? Qui els dóna dret a fer servir els diners (de tots) només en benefici dels qui ja tenen la butxaca assegurada?

:

Concloure que la classe política és com una bandada de corbs, és el més assenyat.

així que què, a quin mentider votareu?

Missatge internacional al poble saharaui: Aneu a la merda.

“El mensaje de la comunidad internacional al pueblo saharaui ha sido nítido: si quieres que se cumpla la legalidad internacional, no cuentes con nosotros. Si quieres que se celebre el referéndum de autodeterminación que la legislación internacional te reconoce, no cuentes con nosotros. Si quieres ser independiente, ve a la guerra y gánala. Si no, vete a la mierda. Y eso es lo que me dicen los saharauis que están debatiendo: “Irnos a la mierda o a la guerra”.
:
“España no ha movido un dedo para remediar el mal que hizo. Ni uno solo de los gobiernos que se han turnado durante estos 35 años ha intentado que se cumpla la legalidad internacional. Todos han dado la espalda al pueblo saharaui y a la obligación que tenían y tienen de finalizar el proceso de descolonización del Sahara Occidental. Al principio, hace tres décadas, la excusa eran Ceuta, Melilla y las islas canarias, la reivindicación que Marruecos podía hacer sobre ellas. Hace unos años, la excusa era el tráfico de drogas: si Marruecos no ayudaba, el país se iba a llenar de drogas. Después fueron las pateras, cuyo flujo Marruecos parecía poder controlar a su antojo. Excusas. Excusas para no hacer frente a las obligaciones que España tiene. No que España tenía, no. Obligaciones internacionales que España sigue teniendo. Esa misma España que sigue sin reconocer la independencia de Kosovo porque la declaración de independencia vulneró la legalidad internacional, incumple las obligaciones que dicha legalidad internacional le reclama respecto al inconcluso proceso de descolonización del Sahara Occidental”

extret d'aquí:

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=116409&titular=la-españa-del-avestruz-

desfogament necessari ( i ja són 26, per favor, socors)

Acabaré així, ho juro!

:

Ahir, una nova incorporació al grup. I ja són 26!
:

Gairebé diria que ja hi ha totes les variables i combinacions.
Escullo aquest fragment del bucle infinit en el qual m’he trobat enganxada avui... No us estranyi la meva constant demanda, era una prova a veure si seguíem la pauta habitual...i sí, la pauta no falla... Consti que ell era qui empipava a gust a la seva companya a base de cops de peu... Podia haver-me’l endut a “parlar”, però tenim el tema una mica gastat, podia haver-me posat a 100, però és inútil, he decidit fer el seu joc...em sap greu, però m’he cansat primer jo...

:
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...

:
He acabat dient “Calla i estigues quiet!
Ho sento... ja us he dit que ha guanyat ell. A la propera, me’l menjo. O l’esmicolo. O l’esbocino. O... me’n vaig a prendre un cafè i ... Coi, sang d’orxata, em deia la meva mare, aquests tenen sang d’orxata.

dedicatòria (per tu, i tu, i tants que veniu sovint)

un doll de paraules

com una pluja infinita en un got de paper

llisquen quan passen

desapareixen més enllà de l'univers...

:

bassals de tristesa, onades d'alegria

suren al meu cap, obert,

em posseeixen i m'amanyaguen...

"Jai Guru De Va Om"

res canviarà el meu món...

:

damunt meu imatges de llum,

banyant-me

com un milió d'ulls

que em criden i em criden...

més enllà de l'univers...

:

pensaments ondulants

com el vent, inquiet dins d'un forat

tentinejant a cegues en el seu camí

més enllà de l'univers...

"Jai Guru De Va Om"

res canviarà el meu món...

:

rialles i ombres de terra

vessen dels meus ulls oberts

m'inciten, em conviden...

un amor sense fi, sense límits

brilla al meu voltant com un milió de sols

cridant-me i cridant-me

més enllà de l'univers...

:

:

(he fet la traducció i adaptació lliures de la cançó

Across the Univers, the Beatles, poseu-la a tot drap)

:

filar la vida (i la mort)

Brodava amb fils de llàgrimes el seu vestit de mort.
Tots els cels dels darrers dies li eren estranys, només es reconeixia en el color blanc grisós de la boira, i sentia l’ànima volar com fum fred amb flaire de cendra.
Perenne, un nus a la gola, l’urpa sinistra de la por sense límits. Por de no ser en aquell temps ni en aquell cos, es mossegava fort la llengua per sentir quelcom viu, ni que fos dolor.
Brodava amb fils de llàgrimes el seu vestit de mort.
El fil es va trencar. El destí fa aquestes coses.
A la sisena puntada, algú va cridar –mama!- refent un altre fil que encara havia de filar, trencat feia molts anys.

Filaria, sí, filaria per teixir amoretes perdudes.

Per la darrera, sempre quedaria temps.

mortadel.la diu escriu (col·laboracions literàries)

-Anna, no diguis res, però em sembla que algú ens segueix...
-Sempre tens por, Maria, ja saps que si la mama ens deixa anar soles a jugar és que no pot passar res.
-Ja ho sé, però tenim una cosa al darrere, t'ho dic de veritat!
-Mira, no hem de tenir por, la mama diu que sempre hi ha un angelet que ens vigila...
-Tu no et giris, però avui no és un angelet, em penso que és un gos...

:
(Col·laboració amb Mortadel·la casolana)

Joseph Ratzinger &CO

Frases a l'atzar llegides avui:

:

-La policia de seguretat del Vaticà comanda el servei de protecció.

-Fracàs dels negocis de lloguer de finestrals i balcons.

-Decepció a Santiago, s'esperaven uns 1.200 autocars i de moment n'hi ha uns 300.

-Botiguers preocupats, només venen didals, clauers i poc més.

-Poca afluència de públic, quan s'esperaven aglomeracions.

-A Barcelona esperen la rendibilitat de la visita papal a llarg termini.

-El Papa es mostra preocupat per la crisi (?)

:

Disculpeu-me tots els qui sigueu ferms seguidors d'aquest espectacle.

En el fons del meu cor, tinc un record de quan era petita, una frase enfadada de Jesús que ens llegien a catequesi. Era allò de que, quan ell arribà al temple, enfadat i furiós, arrambà contra totes les parades dels venedors i els va fer fora, dient que allò no era una cova de lladres.

:

No em posaré amb si ve o no ve, de fet m'és igual. No parlaré de les despeses, fan menys mal aquestes que les destinades a armament, però totes sobren davant de primeres necessitats. El que m'agradaria seria que, abans de criticar si som o no laics, si la societat és així o d'una altra manera, fes una ferma condemna de totes les animalades que recauen sota la seva responsabilitat, que sota el mantell de l'església com a organització hi ha molt per netejar. Passejar luxes i rituals és un escarni pels pobres.

castellers, humil homenatge (símbol de país)

braços estesos, les pells ben tibades
els punys arrapats, els llavis serrats
ferms a terra, o damunt els companys
el cos, una escala,
les mans agafant
les cames lleugeres, pujant
amunt, aguaiten el cel sense veure’l
és ara l’esforç, agafa’t ben fort
sense perdre l’esquena
veus els ulls posats als ulls del davant
i els vailets que pugen
encoixinats pels més grans
ja fan fora el silenci, les gralles ja canten
i el poble un sospir

anhelant...
:
carregat, mitja fita,
l’anxaneta ja baixa
llisquen menuts esquenes avall
els grans ben plantats no gosen mirar,
pateixen i suen, ja ploren callats
i l’esclat d’alegria,
el lligam, la unió
una mescla d’edats
:

aquest país és el meu,
un país sense sostre, un castell,
i la força d’un poble fent pinya
un projecte, una fita
la fermesa d’una gent que s’ha fet
a força de cops i de sang.
Un gran clam arrossega tristeses
quan s’enlaira un castell...

:

::

amunt castellers d'arreu, visca la terra!

Guanyen els rics

Als Estats Units hi ha la major desigualtat entre rics i pobres d’entre totes les nacions industrialitzades del món Occidental, i la situació ha empitjorat progressivament des de fa 40 anys.

M’ha sorprès molt llegir les estadístiques que més avall poso. Però, llegint l’article, s’entén com funciona la cosa. La mesura s’extreu de dades com ara l’índex d’aturats, tenir o no vivenda, ingressos o renda, risc de mort per malalties i/o falta d’assistència mèdica, (50 milions de persones als EEUU no tenen cap assegurança), poder menjar (49 milions de persones mengen gràcies als vals i menjadors populars o de caritat)...la llista és esgarrifosa.

Mentrestant, els rics, rics de veritat, han incrementat de valent la seva riquesa.
I aquests rics són els qui han propiciat el resorgiment de moviments d’extrema dreta, com el “TeaParty”, fent campanyes en les que invoquen el dimoni del socialisme, que segons ells, governa EEUU. Depredadors com són, pateixen per perdre poder amb l’extensió de determinats drets a major població, com ara la famosa assistència mèdica bàsica per a tothom. El més fotut de tot, és que algú que semblava tenir una mica en compte els més desfavorits,(una mica, ja ho sé), es troba avui demanant perdó i prometent esmenar les seves polítiques.

I jo em pregunto, què fem per moure consciències? Ni que una gran majoria de la població mundial sortís al carrer, podríem fer alguna cosa. I és que només hi ha un amo, el gran capital. Un amo prou desconegut, sense cap visible, sense seu coneguda, a l’ombra, que mou tots els fils. Som menys que titelles.

Segons el World Factbook (publicat per la CIA) un índex que anomenen Gini, llista la desigualtat entre les famílies de cada país.A nombre més gran, major desigualtat. En el rànking resultant a l’any 2007, EEUU ocupava el lloc 45, al mateix nivell que l’Argentina, Camerun i Costa d’Ivori. Només els superen en pobresa Haití, Guatemala, Namíbia i Sudàfrica. Això suposa major pobresa que al Japó (38) Índia (36), Nova Zelanda i Anglaterra (34), Grècia (33), Espanya, Canadà i França (32), Corea del Sud (31), Holanda, Irlanda, Austràlia (30), Alemanya (27) i Suècia (23).

estadística aplicada (escola de bojos)

De vegades a un/a li venen ganes de respondre una nota familiar amb una cosa com aquesta:

Com és que us poso aquesta mena de bajanada?
Què pensaríeu si rebéssiu una resposta com el quadre de dalt?

La resposta és aquí baix.

He rebut aquesta nota.

Em penso que, definitivament, hem perdut el nord.

"X..." (llegiu el nom de la mestra a la qual s'adreça la nota),

Jo, (nom del pare/mare) voldria saber la proporció de nens i nenes que saben llegir a classe (...) voldria saber el nivell que tenen els altres per saber si m'he de preocupar o no (...) Com que jo (...)no puc parlar amb altres mares per comparar(...)

:

La cosa és, que, un no mira l'evolució del propi fill, un el compara, i les xerradetes del "mira, doncs el meu ja suma amb dues xifres", "ai, si la meva es conformés amb això...cada dia vol anar a la biblioteca", "doncs la meva, ja sap totes les taules, que els hi ensenyo jo, eh? que a l'escola ni ganes en tenen", "sí, jo bé ho faria, però és que el meu fa la roda d'instruments i ara toca el violoncel, i hi ha de posar hores", "doncs no et pensis, el meu va a anglès tres dies a la setmana i a més a més juga a futbol"...

:

Coi, passeu estona amb els vostres fills, mireu què saben fer i ajudeu-los, parleu amb ells i jugueu a nines o a escacs, o al parxís o a fer pessigolles, cuineu plegats, expliqueu-li la vostra infantesa i les aventures dels avis, que això sí que fa caliu de família...

Merda d'excel·lència...a quants els van trencar somnis dient que no servien per fer estudis superiors...en tinc una bona prova al meu voltant, i són mestres genials! Sort que no podien estudiar!

paraules i conceptes

Llegeixo un mail de la Carme. Diu que TV3 fa una enquesta on es demana això del "català com a llengua preferent" Explica, que, més d'un 50% dels votants es manifesten en contra d'aquest enunciat. Vaig a l'adreça i vull votar. Sorpresa, enquesta desactivada, "per comentaris", cosa que no entenc, si era una enquesta, és que volien saber, no? Evidentment, potser això dels vots telemàtics té molts paranys, i tal vegada els ha sortit el tret per la culata. Molts en sentir preferent, temen ja perdre hegemonia, quan el cert és que, de facto, al carrer, ja ho és de preferent.

.

I és que això de la nova redacció del nostre estatut sembla que va dur molta feina, just per les paraules i el concepte que s'amaga al darrera. Calia formular principis el màxim d'ambigus possible i que permetessin una o altre accepció sense que se'ns veiés el llautó. És que amb el conqueridor hem de ser astuts com una guineu, però ni així...

.

L'ambigüitat ja ho té això, no saps ben bé què volen dir i així hi ha tantes interpretacions com persones hi pensen, o dediquen hores (anys) a la seva comprensió. Compte que no se'ls escapés res. Diu que alguns no volien posar-hi aquest "preferent", pel fet que deixava l'altra llengua en darrer terme. Els amics de la Camacho i la caverna d'impresentables es freguen les mans. Traidors.

.

És que s'ha d'anar molt amb compte amb les paraules, i ara ve un avís, i molt seriós, quan comencen a parlar de reformes i de reformar un piló de coses, i aquesta paraula entra al programa de les properes eleccions. Tenim una trista experiència, totes les reformes ens han fotut.

.

Pareu l'orella, no siguem conillets, que les nostres guineus són molt astutes. L'etern aspirant a la cadira presidencial, el rei destronat dues vegades, és amant de reformes a fons. Compte, que el coneixem (et conec herbeta que et dius marduix). Si ell, amant de l'etern principi del "peix al cove", vol reformar a fons, ens trobarem amb una mà a cada ou, amic com és dels negocis i empreses d'alta volada, i llepaculs de qui mana encara a Madrid (de qui sigui que mani) I ja parlarem d'aquí un temps, com les seves reformes eixamplen encara més la fractura social. Ja em veig fent moltes més hores en castellà. I, evidentment, mai ens acontentarà amb un referèndum. Al temps em remeto.

: