29 novembre 2011

el Gran Recapte



Els únics que encara saben què és això de ser solidari, els més senzills, els que són capaços de, paquetet a paquetet, recaptar gairebé 800 tones d'aliments!

Ja m'agradaria a mi saber què serien capaços d'aconseguir pels necessitats aquests porcassos que, oh! ai las!ara se'ls acudeix dir que potser fóra bo obligar segons qui a pagar una assegurança privada...


Volíeu un govern convergent i de dretes? Apa! Aquí el teniu!

quina pau...

m'estic barallant amb el programa per fer informes, sóc a classe...

ells estan molt engrescats fent unes lilaines per guarnir fulls, i jo provo i provo d'entrar al programa... no hi ha manera, em diu que miri si tinc connexió a d'altres llocs! i tant, uns segon és sufucient per saber que entro a qualsevol lloc web...


em volen tots, menys els programa dels informes, quina pau, els faré a mà, que així és com m'agrada!


calla que em criden...

28 novembre 2011

puc constatar que...

si ens aixequem ben d'hora, ben d'hora, però ben d'hora (si més no això em passa a mi)...

només em surten dies molt més llargs per rumiar i no sortir-me'n

(i gasto més trankimazins)

ai...

i per postres, s'acosta Nadal...

aiaiai...

27 novembre 2011

Tamir (pels "Contes divers")

En Tamir és un nen especial. Camina sol, mira qui sap on, i, si fos company teu a l’escola, et costaria de parlar amb ell de futbol o de cromos. De fet, ni tan sols li agraden aquestes xapes arrodonides que feu saltar a cops i que us fan asseure a l’hora del pati enlloc de córrer i fer danses enjogassades tot voleiant com abans feien els infants.
T’explico aquest conte, perquè entenguis que no hi ha cap nen igual però sí que teniu coses en comú. Tots els nens del món sabeu entendre els animalons.
El dia que al Tamir el reis li van deixar un ocell dins d’una gàbia enorme, amb la porta oberta, els ulls se li van fer grossos primer, de la sorpresa, després xics pel somriure gran que li va transformar la cara.
Si vols parlar amb en Tamir, pregunta-li pel seu ocell. Veuràs!


Pel blog Contes divers




26 novembre 2011

caçar bolets

Quin goig, quan un gosa anar a muntanya i troba un cistell de bolets...senyor, i com s'espassa la mala llet mentre va venint el mal de ronyons d'anar de quatre grapes, aixecant el llistó i buscant bonyets entre la molsa, amb cura, per trobar els botons daurats...o no, que encara ha fet poc sol...

el cistell de sota no és el nostre, ja sabeu que vaig negar la màquina, però és ben igual que el que hem collit!


Això sí, hi he anat d'aprenenta amb una dona que en sap un munt, jo hi havia anat poques vegades i és una feina pendent que tinc per ensenyar als meus fills!

Dec haver tingut la sort dels babaus, n'he trobat molts i alguns ben amagadets.

moments que no penses res, només allò que la terra t'ofereix com a regal. No cal que us expliqui quin dinar hem fet, oi?



24 novembre 2011

Carta oberta al "nostre govern"

Benvolguts,

De fet, això de benvolguts, es un eufemisme. Sabeu que no us hi considero ni us tinc per benvolguts, ni per benvinguts ni per bentrobats, més aviat just al contrari.

Voldria recordar-vos, gats vells com sou, que en èpoques llunyanes, us movíeu en cercles que defensaven els drets democràtics d'un poble oprimit. Alguns, fins i tot vau tastar les porres i vau córrer davant dels grisos. Sé que això no val per a tots, que molts sou fills de famílies benestants i, que malgrat els eixelebrats moments de juventud de sang calenta, teníeu els papàs al darrera que us cobrien les esquenes. Bé, deixem-ho que tots ens fem grans i molts vau gaudir de bones escoles i estudis a l'estranger, també pagats pels papàs. Tornats a casa, el món de la política us va atreure, agombolats i lloats per l'aura de qui ha lluitat contra el franquisme. I no us heu aturat fins ser on sou.


Jo, humilment, només voldria recordar-vos que, frec a frec, en les lluites, teníeu fills d'obrers, gent de poca pela que si estudiaven, ni tan lluny ni tan bé, era gràcies a les "beques", donat que els nostres pares no ens podien pagar res més. (Jo en sóc una) Arribats a l'edat del primer treball, ens vam agafar al que hi havia, amb la dèria de ser independents i tenir un sou, que, a alguns ens va permetre anar-nos formant, poc a poquet. I d'això hem viscut. I hem seguit enyorant lluites i empassant angoixes i treballant, tant o més que vosaltres, i seguim sense ser ningú de renom.

Però tenim cor i sentiments, i sentit de justícia. I sabem el que hem lluitat i patit. I no ho oblidem.

Vosaltres sí, heu oblidat el que us fa persones de bé.

Amb quina cara mirareu els avis, els vellets que no tenen qui els cuidi?

Quins ulls fareu davant d'algú que, ai las!, no es pot pagar una residència privada i només espera la caritat d'un voluntari cuidador?

Amb quina cara mirareu als ulls dels nens que es queden a les portes de tot sense poder anar més enllà per manca de suports?

Amb quina cara mirareu aquestes properes festes els qui rebusquen entre les escombraries el menjar llençat?

Vosaltres, gairebé tots creients, en qui creieu? Anireu a missa del gall, abaixareu el cap i pregareu pels pobres?


A veure si aquest bocí de llum us recorda que hi ha persones que no viuen de paraules ni de promeses, i que els heu enganyat a tots. I que hi haurà qui plorarà per la vostra ànima miserable.


Demà posats a taula oblidarem els pobres

- i tant pobres com som -

Jesus ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l’hora de les postres

i desprès de mirar-nos

es posarà a plorar.

23 novembre 2011

Una obra efímera Relats Conjunts.



Es tractava d’aconseguir una mena d’ésser amb personalitat pròpia, i calia, això sí, prendre un xic de cadascun dels proveïdors. Els inventors de l’ésser global hi van posar els fonaments. O així ens ho van vendre.Tampoc es va esbrinar gaire si aquella aparença ferma de la base responia a una fortalesa real, o tenia corcs per dins.

El cas és que cadascú hi va posar un pessic del que tenia. Digueu-me malpensat, però el repartiment era desigual. El producte final semblava, però, prou aconseguit.
De fet tenia tota una aparença reconeixible. Els del sud hi veien els seus raïms, les seves carbasses, les avellanes i la flor de tarongina,fruit d’un gran esforç. Castanyes i cereals a repartir, tubercles, vinguts d’algun dels aspirants a socis i per guarnir, precioses fulles posades per membres de ple dret, per acabar d’aconseguir un producte curull de promeses.
Repeteixo, per no caure en enganys, el més fresc, allò sucós, era força meridional.

Passada la primera i emocionant festa de la globalització, allò més fresc, fruit de la terra, i de grans sacrificis, es va anar marcint, en no trobar tota la sava desitjable de la soca que havia fet promesa ferma de suport. Malpensats deien, que de fet, la soca s’havia fet de sota mà amb productes de rebuig, comprats a preu de “saldo”.

Però el cas és que, malgrat no donar gaire, més mirant per sí mateixa i poder dir que com a ferma base aguantava alguna cosa, la soca seguia xuclant, i xuclant i xuclant i en poc temps, l’obra s’anava escolant feta suc llefiscós i pudent, i els amos de la soca reclamaven cada dia la seva ració de producte fresc i net. Acabeu la història com més us plagui.

22 novembre 2011

el govern dels voltors

com una carronyaire, s'abraona sobre els únics amb qui s'atreveix, ara en tenim dos, un allà al centre de la pell de brau, que ja l'ha lloat, -oh, sí, que bé ho fa el senyor Mas!- i espera delerós tenir el poder per seguir el model del seu amic català.

tenim un govern de voltors, sembla que aviat arribarà el moment d'emigrar, els nostres fills, si volen viure, hauran de fer les amèriques...del sud, Europa està podrida, i governada per podrits.

21 novembre 2011

l'endemà de la debacle

Això no ho entenc,

CiU : 16 escons vots 1.014.263 perct. vots 4.17%
IU-LV: 11 escons vots 1.680.810 perct. vots 6.92%

Això em consola,



Sense comptar els vots emesos i vàlids que no han anat al PP, que són una bona colla, més de 12 milions, no tot és blau, i sinó, mireu el recompte d'abstenció i vots nuls i en blanc:

9.710.775 abstenció
+ 317.386
+ 333.095 nuls i en blanc

__________
10.361.256 versus 10.830.693, vots que ha obtingut el PP. Uix! de poc, si sortiu de casa, vés a saber...


Més de 12 milions, més els més de 10 milions que no han votat PP, són molta majoria, oi? Mobilitzem-nos, jollons!
No, no sóc idiota, sé que el resultat final serà el mateix, però, si més no, resistència!


O sigui, a què esperen els més de 10 milions de persones a dir la seva, sigui quina sigui la seva? Tothom i totadona (que deia en ZincPiritione) sap que els peperus voten sempre, que els convergents també, i els petits petits, ens hem conscienciat força. Aquests gandulots apoltronats, ens podrien donar un cop de vot, no?




I això em fot d'una mala llet que...

"La Iglesia ya ha dado su bendición al PP por su victoria. Lo ha hecho a través del presidente de la Conferencia Episcopal, Antonio María Rouco Varela, quien ha ofrecido su "apoyo espiritual" a Rajoy "en estos tiempos difíciles




.... A su juicio, las consecuencias son "la corrupción política y económica, la codicia, la búsqueda del propio interés a toda costa, el menosprecio de la vida humana mediante políticas y conductas abortistas y antinatalistas, la desproporción y la disolución institucional del matrimonio y de la familia, la instrumentalización y el deterioro de la educación". "Todo ello no puede conducir más que a situaciones sociales y económicas muy delicadas", ha agregado."

Rouco dixit. No podem seguir així de cap manera. Entro en període de reflexió. Alguna cosa se'ns ha d'acudir per sobreviure.




20 novembre 2011

la mare que ...

no

entenc

res

de

res

(però diu que la gent té el que es mereix, ens agraden les retallades socials, ens agraden els lladres i monopolistes, ens agrada que ens putegin...)

fatal, per la gent normal... (dedicat als fantasmes d'avui)

Però igualment mai entendràs el què és anar comptant els anys

Esperant la solució, que s'emporti tanta por

Però tu mai viuràs com viuen els altres

Ni patiràs com pateix la gent normal

Mai entendràs el fracàs dels altres,

mai comprendràs com els somnis

se'ns van quedant en riure i beure, i anar tirant...



(i patint i plorant, i seguir lluitant,

tot i que les esperances s'esvaeixen

en un núvol de mercats,

irreals, fets per gent que no és normal,

que s'alcen i ens escanyen a nosaltres,

que només voldríem ser gent bona,

i viure normal, només normal...)




19 novembre 2011

que viva Méjico!

què s'ha de dir? sort que no l'han convidat els taurins, que aquest, per un vot, es fot al cap la montera...
els mexicans sí que són benvinguts? està fent tasques d'integració? ara sí que hi cabem tots? només de veure les animalades que es poden fer per un ministeri em moro de fàstic.
no fan res més qu el'idiota en els moments més durs dels darrers 20 anys... però, què vols, de fet a ells tan se'ls en fot, per ells no canviarà res...
amb quina cara mires els pobres, Duran?

18 novembre 2011

ho faré així...

un gra no fa graner, però ajuda el moliner...


el meu vot potser no serà gaire significatiu però anirà el màxim possible cap a l'esquerra, serà roig i anticapitalista...

17 novembre 2011

el meu vot (SOS)

Ara, que mana el canibalisme, a qui votaré?
S'admenten suggeriments, que l'única cosa que tinc clara és que hem d'anar a votar (vaja, si és que no es fa una convocatòria massiva al feisbuc, o al twitter i no vota ningú, però ningú!)

16 novembre 2011

a classe

prenyat el cel
saó segura pels propers jorns
encara plou...

dins, la mainada
pensa en cargols, mentre dibuixen
una caseta i un sol rodó

on són els núvols?
diu la mestressa, mirant el full...
-els té la bruixa dins el sarró!

15 novembre 2011

cares de l'aigua



plou i encara més que vol
que plogui la vella teulada
per presumir de teula enllustrada

plora el cel, sense consol
degoters per les esquerdes
s’esmuny dins un humit dol

dins, darrera el vidre vell
-que fa un tel d’un gris confòs-
el vell que pateix pel tros
canta amb l’aigua un cant novell

14 novembre 2011

subordinacions

Sóc una subordinada d'uns subordinats que al seu torn també són subordinats d'uns subordinadors, però ep!!!

La gran diferència rau en què,

-tot i que em demanen que la meva actuació sigui de subordinació, jo puc insubordinar-me.

-els de més amunt són subordinats submisos, (es creuen el que els han posat al cervell que es resumeix dient ens han deixat la caixa buida) per tant, res faran per mi.

-al seu torn, els de més amunt encara són subordinats fidels dels grans subordinadors, que els han fidelitzat, senzillament, comprant-los. No hi ha ningú més fidel que aquell que rep favors i/o li tapen les vergonyes.

(les formes i maneres de compra són variades i incomptables, des de amagar fraus, protegir els grans lladres, governar els mitjans de comunicació...fins a tapar els seus pecats de llatrocini, corrupció i mentre es passegen tan amples)


A veure, serem capaços de insubordinar-nos? És fàcil, o vot al petit o vot nul, el blanc no val! Res de vot útil, sisplau, posem-nos d'acord i votem els partits que neixen, els menys corromputs, els qui ens són més propers. Sobretot, si hi ha ales pel mig, no són àngels, recordem-ho, van disfressats, xacals amb pell d'ovella...blava, encara que els blaus, aquí, senyoregen senyeres disfressades, també.

13 novembre 2011

pertorbacions (i el raig de sol de la Montse)

... i és que escric això escoltant el temps...


diu que les pertorbacions ens escombraran de dalt a baix i d'esquerra a dreta, i jo em pregunto, encara més?


decididament, l'ésser humà és d'una complexitat inabastable

a casa les pertorbacions també arriben, i de la pitjor manera, ai, els amors tendres, quin patiment...


sort que avui, el sol m'ha visitat, des del seu mar, la Montse/Arare, ha vingut al meu troç de poble i m'ha dut el seu somriure i la seva càlida, entranyable abraçada, com si ens coneixéssim de tota la vida, sort d'aquest regal... i un de propina en forma de llibre...


ens hem promés xerrades, i és que els camins de la vida són inescrutables, i de vegades ajunten persones amb trucs de màgia!

tal com ho sento (2)

El problema és que el 90% dels qui posen la cara pel partit al qual serveixen, en allò que volem sentir diuen mentides, (ops! no diuen res), o fan servir frases completament buides de contingut,


“Diga’m només sí, i mai et deixaré, mai et sentiràs sol, sempre em tindràs al costat, sense condicions, només diga’m sí, i seré amb tu tota la vida...”
(com aquells de Movistar... excuseu-me un moment, he de vomitar)

L’altre problema és que el que a nosaltres ens treu de mare, és el que agrada a molts. I aquí, amics, amb la llei del més fort hem xocat...


Si voleu dormir, no llegiu els diaris, no escolteu les declaracions dels brivalls, pixatinters, bergants, brètols, cretins, cucs miserables, escurçons, esgarriacries, gàngsters, mercenaris, paràsits, bandarres, bandits, bàrbars, carteristes, cataplasmes, colla de sapastres, escampafems, contrabandistes, filibusters renegats, traïdors, trinxeraires, tombatruites, pirates d'asfalt, piròmans, pocavergonyes, saltataulells, sàtrapes, vàndals, viviseccionistes...


(gràcies al capità Haddock i a Coca de Recapte pel recull que tinc desat a l'ordinador)

12 novembre 2011

Tal com ho sento (1)

Es deuen pensar que som imbècils, o que tenim un tros de suro per cervell.
Algun deu parlar per si mateix o repeteix un mantra a veure si acaba per creure-se’l. L’altra repeteix sense parar unes dades que deuen ser certes, però que ara no valen.
Els més “polítics” en el pitjor dels sentits de la paraula, els venedors de fum, els primers en el rànking (com collons es deu escriure això?) de l’estupidesa política, repeteixen ad infinitum que tenen la recepta, o pitjor encara, que donaran feina als cinc milions de persones que no en tenen.
Com gosen posar una frase com aquesta a la seva boca sense vomitar? Es pot dir una mentida tan grossa i que no et creixi el nas fins a la Xina?
N’hi ha dos que es poden escoltar, i, que si no sabéssim que tenen les mans lligades, ens farien il·lusió. Dos que, des del convenciment i segurament la bona fe, encara creuen que es pot capgirar el món. Aquests són els que em fan més pena, sí, ho dic de cor. Això ho dic mirant l’escenari, compte, no pas la realitat refotuda que ens aixafa.

Europa és un llast, un engany inventat per fer la competència a les, en aquell temps, potències que feien por. Europa com a unicitat no existeix, va ser un invent fet a mida per competir, agombolat pels ara semidéus alemanys, que sembla que tot ho fan bé, que són l’exemple a seguir. Hitler no va conquerir Europa per fer-la un ens feixista, però l’Alemanya de la Merkel ho va fent, poc a poquet, tots al seu servei. Controla els diners i els governs, ensorra governs triats (teòricament) en democràcia, polítics amb bona fe i d’altres amb mala fe. Però els ensorra. I tot amb el capcot dels economistes, o, sí, sí, senyora, i anem rebent hòstia darrera hòstia i perdent pel camí el fruit de molta feina individual o col·lectiva. L´imaginari de la por l´han jugat molt bé i cada dia el perfeccionen.

La veritat, ara és que som serfs, tant li fa ser-ho d’Espanya com d’Alemanya. Entitats supranacionals europees no manen si Merkel s’hi oposa, i al seu torn, ella les empra per poder seguir eixugant els propis forats i reomplir les arques.




Sí, seguim tenint un somni, la independència. I cal seguir somiant i treballant pel somni, no pels altres. Catalunya pot ser diferent? Segur que millor que ara. Ens plantarem amb la Merkel? Reconeixerem els enemics ? Tasca difícil...

10 novembre 2011

veritats incòmodes

i videos electorals retirats...

ah, però...que no passaran cada vegada més "ACCIDENTS" d'aquesta mena?

si tanquen els CAP, si tanquen plantes, si retallen personal, operacions i serveis, no m'estranya la broma del Buenafuente d'ahir "el meu nebot de 10 anys (+ o -) ja s'ha apuntat a la llista d'espera per operar-se de la pròstata, així assegurem la jugada...

i, de totes passades, els videos que passen sobre els catalans, no es censuren? les paraules barroeres i miserables del sr Duran, no es censuren? el seu comentari homòfob (els homosexuals tenen dret a anar al psiquiatre!), això no es censura?


au, home, a pastar fang, només tenen la pell fina per segons què...

Ens en falten milers com ella (homenatge Montserrat Roig)

Si poguessis tornar, bonica... Tenim més roba que mai per rentar, a munts i gavadals, i menys sabó que mai per rentar...ja m'entens, oi?


Potser per l'edat, em va colpir molt la seva mort.

Potser per ser una persona d'una enorme vàlua social, política, professional, d'intel·ligència pràctica i compromesa, sabia que perdíem una persona important, molt important per Catalunya, per les dones, pel truc a la porta del pensament que oferia en cadascun dels seus articles. Dels llibres, ja en parlaran d'altres.


A mi, personalment, em queda el record de la seva valentia, el seu pensament profundament lluitador, crític i de dona d'esquerres compromesa amb el país i la seva gent. I amb el feminisme.

Molts la duem al cor i la veiem com aquella amb qui voldríem semblar-nos ni que fos una mica. Ella es va tancar quan calia. Nosaltres, hem de sortir al carrer. Tots. Ara, ella seria al davant.


Us deixo una mostra!

"Som una ganga. Vet-­ho aquí. El missatge de la colònia ha descobert la mare dels ous. Anem més barates que les burgeses de començaments de segle, perquè ens paguem el sopar i no mirem, tan romàntiques com som, el compte corrent del contrincant. Tenim diner propi, quin avenç! encara que aquell galifardeu molt més jove i menys preparat cobri molt més.

Som d'una sensualitat arrabassadora, però doneu-­nos temps, que hem de ficar les criatures al llit. Som independents, perquè aquell trinxeraire, que ara viu amb una joveneta, badoca i condescendent, no afluixa calés ni que el matin. Som cultes, això sí, perquè encara ens prenem seriosament el que han escrit, compost, pintat i pensat, sí, pensat, els Grans Homes, als quals no hi ha temps ni per llegir, escoltar o contemplar.

Una ganga a preu de saldo. Molt més barates que aquesta colònia que ha arribat a la reconciliació dels contraris: la intel·ligència i la bellesa en un mateix cos.

Qui en dóna més?"


Avui(fragment) desembre 1990

09 novembre 2011

del sotmetre's i del subsistir...a les lluites sagnants?

Aquest matí escoltava el greu problema que es trobaran els ciutadans grecs, enfonsats ja, sortint al carrer de pura desesperació, quan, per acabar-ho d'adobar els faran creure que les úniques mesures són encara més atur, més acomiadaments, sous més baixos i contractes de merda.


Algú (perdoneu, no m'ha quedat el nom), deia que de ben segur hi haurà un govern de tecnòcrates per posar la gent a formar i callar.


Un tercer ha contestat, i molt seriosament, que, seria molt possible que només es pogués contenir la gent fent ús de l'exèrcit.


I doncs, ja sabem el futur que, tant de bo m'equivoqui, espera a cada vegada més ciutadans de quarta que vivim en llocs governats per corruptes. Ells tan amples, i nosaltres vigilats.


I, no dubteu que la gent arriba un dia que no pot més, i quan no tens res a perdre, i veus que tampoc hi ha res per viure doncs...

08 novembre 2011

No vaig veure el teatre...ai! el debat...perdó...

però tinc una primera versió contracultural per ensenyar-vos, si com jo, no vau veure el dallonses, la cosa, el teatre, la comèdia, la farsa...










si més no, val més riure amb les mentides...

però amb algunes no es pot riure,

des de les "catalanes", al meu entorn molt proper hi ha tres persones a l'atur, quines coses, oi? el govern dels millors...la mare que...

07 novembre 2011

trepitjar merda...

la setmana passada vaig assassinar la càmara de fer fotos...

avui he perdut les claus del cotxe... i encara no les he trobat!

remenant sota la pluja (per buscar les claus) m'ha caigut el disc dur extern a terra... i també me l'he carregat...

a veure, la justícia divina pels meus mal pensaments cap a segons quins personatges ha caigut damunt meu? pagaré eternament per la ràbia que aquests dies m'abraona?

catxislolla... casumcony...mèèèè...sort que a partir del 20N recuperaré l'estat del benestar (ric per no plorar)

rebela't contra aquests corruptes





contra el poder que nos enseña sólo aquella mitad
(i ara cap)

contra el poder de las verdades dobladas
(ara mentides)

contra el poder de quien conoce pero sangra de más

contra el poder de las canciones guardadas

contra el poder que nunca abraza a los que pueden pensar
(ara els fa callar amb demagògies barates)

contra el poder que nos vigila los pasos
(i més enllà ens escanya i controla)

contra el poder que siempre miente en nombre de la verdad
(per vegades que ho diguin, no serà veritat)

contra el poder que nos convierte en extraños
(i malpensats, i xenòfobs, i egoistes)

contra el poder que debilita y nada da que sólo quita
(mai havien robat tant com ara, llibertat i drets)

y deshace lo que estácontra el poder…

contra el poderen cualquier forma que sé de

contra la fuerza y mal uso de la fe

desde el poder…

contra el poder que abre una zanja entre el amor y el placer

emparentando el bienestar y la herida
(la ferida per nosaltres)

contra el poder que no distingue entre morir y crecer

contra el poder que compra y vende la vida
(no cal comentar, premonitòria la lletra)

contra el poder que hace del padre ostentador del poder

contra el poder que nos obliga a engañarnos
(no, ja hem despertat de l’engany)

contra el poder que hace a los hijos reinventar el poder

contra el poder de los que piensan ganando
(pocs i malparits)

contra el poder…contra el poder que no descansa y se detiene a beber

junto a las fuentes del sabor y el deseo

contra el poder que nos bendice en el hogar del poder

contra el poder de la ignorancia y los juegos
(deixarem de ser ignorants i de jugar al seu joc)
contra el poder…

REBELA’T!

06 novembre 2011

05 novembre 2011

no votis en blanc...





I recorda això:


El dirigente democristiano y candidato a diputado Duran Lleida manifestó el pasado día 17 de octubre en ESADE que "el Estado de bienestar en sus actuales términos es insostenible". Propuso realizar la transición hacia una indefinida "sociedad del bienestar", en la que, por ejemplo, sin privatizar la sanidad, los poderes públicos se ocuparan más de defender el interés general y cedieran la prestación concreta de servicios a la iniciativa empresarial. Según recogen las agencias de noticias, tras insistir los asistentes para que concretara un poco más esas propuestas, Duran afirmó con desparpajo: "Si explico mis ideas, perderé las elecciones".

silencis

quan no tens res a dir, millor callar...


quan veus que la mentida és l'eslogan dels diaris, millor callar...


quan tants s'alegren que s'acosti el 20N i hom sap que anem a la debacle, millor callar


mai el meu país havia estat tan perdut, mai.




sento repetir-me, però el teòric govern dels millors ha fet el pitjor possible, impensable, i d'aquí poc més d'un mes ho faran amb el vist-i -plau i seran de la mà dels companys de gavina voladora.




callaré, perquè no sé què dir, i el que diria, en diuen demagògia...tenim una Catalunya en mans de privatitzadors, d'antisocials, que han esborrat les corrupcions dels propis i s'han carregat els èxits dels governs anteriors, amb tot el que comporta endeutar-se pel bé comú, no tenim ajuts als febles, només l'aixeta oberta als poquíssims grans capitals, ells van traient dades de guanys, encara que siguin un xic menys que els anys anteriors...




sento una ràbia profunda que em convé apaivagar, per tant, el silenci em convé, i serà saludable per tothom...




que els silenci (reflexiu) us acompanyi, tingueu seny, desconfieu dels salvadors de pàtries que només la volen per si mateixos.




"Todo parece indicar que estamos en una situación de emergencia social. Rozando cinco millones de parados, sin perspectiva de que la cosa vaya a cambiar, con decenas de miles de familias pendientes de la ejecución de sus hipotecas y con el constante goteo de personas que se quedan sin prestación alguna tras agotar su subsidio de desempleo. Los meses venideros van a ser peores, ya que no hay previsiones de aumento en los ingresos fiscales, no parecen existir fundamentos para que se recupere el consumo y desde la Unión Europea no se adopta medida alguna que implique cambio en las políticas de ajuste del gasto. Las elecciones del 20 de noviembre no van a cambiar nada en ese escenario. En todo caso, las consecuencias pueden ser aún peores, ya que dentro de pocas semanas nos podemos encontrar con que el experimento de erosión de los derechos que padecemos en Cataluña se extienda a toda España."

01 novembre 2011

Tres anys no esborren res.

Ni tres anys, ni tres vides. Hi ha quelcom intangible en la percepció del temps, fa tres anys, en aquests moments, estàvem dient adéu al papa. Encara li diem, avui, junts en el record, aquells dies que s’ha de fer quelcom convencional.
Ens adonem que encara no li hem dit adéu, que potser mai li direm, que la seva presència i la seva mirada hi és.



Sento el tacte de la seva pell i veig les pigues del seu braç, i noto les clivelles de les seves mans. Tinc gravada als llavis la humitat freda del seu front, quan li vaig fer el darrer petó encara viu. Em sé de memòria el perfil del seu nas, reconec un a un els seus cabells i sabria dir quins són els seus llavis entre mil. Veig els seus ulls. Li recordo el somriure. Podria explicar detalladament el seu caminar, les seves peces de roba, el balanceig dels seus braços.
Ho veus, papa? Et tinc molt ben guardat, t’estimo, hi ets, en mi hi ets.

campanya? comencem pels rics...



Malgrat el col•lapse del sector immobiliari i les turbulències a la banca, alguns dels més acabalats espanyols pertanyen precisament a aquests dos sectors que ens van enfonsar en la crisi. Carlos Jove (Fadesa), Alicia i Esther Koplowitz (FCC), Florentino Pérez (ACS) i Emilio Botín (Santander) han augmentat les seves enormes fortunes gràcies al maó i a les hipoteques. La crisi no els ha passat factura, no com a tots els i les treballadores que s’han quedat sense treball o les famílies que s’han quedat al carrer per no poder pagar la hipoteca.


Més rics


L’Estat espanyol també està al top ten mundial dels estats amb més rics, en novè lloc segons la consultora Deloitte, mentre que està a la cua de la UE en despesa social. Si suméssim només les fortunes de les deu persones més riques del país tindríem una muntanya de 40.500 milions d’euros. Amb menys del 10% d’aquesta immensa fortuna es podria haver suplert els 1.000 milions de la retallada en la sanitat pública catalana i els 2.000 milions d’euros menys que ha rebut l’educació pública a tot l’Estat.


La hipòtesi no és banal. Als últims dotze anys la pressió fiscal sobre els més rics s’ha rebaixat en més de deu punts. Si al 1999 els més rics pagaven a través de l’IRPF un 41%, avui dia paguen tan sols el 30%. La mateixa tendència ha experimentat l’Impost sobre Societats, que ha passat de gravar de mitjana al 2004 un 32,3% a un 27% a causa de les deduccions i bonificacions. Els milionaris no només han pagat cada vegada menys impostos, en moltes ocasions directament no pagaven. És el cas de la família Botín, que tenia amagats durant anys uns 2.000 milions d’euros a Suïssa, fins que una filtració els va posar al descobert. I Botín no és l’únic. José María Molinero, del Sindicat de Tècnics d’Hisenda, explica que “l’evasió fiscal suposa anualment a Espanya uns 88.000 milions d’euros” i que “el 80% del frau correspon a les grans fortunes i les grans corporacions”.


Comencem per aquí, no? A veure si aclarim les alternatives.

faltaran bancs...

...i encara els van treient per evitar, diuen els benestants i benpensants, que hi hagi aldarulls al carrer o reunions sorolloses...sense mobiliari urbà, s'eviten assegudes col·lectives...

que fàcil és prohibir i marginar, mentre tenen un racó segur, sou i dietes, malparits!